El viatge d'una paraula

L'exèrcit romà, les famoses legions imperials, marxava de dia i descansava en fer-se fosc. Per passar la nit construïa un campament fortificat que rebia el nom, en llatí és clar, de castrum (en plural castra). De vegades eren permanents i molts d'ells han donat origen a ciutats que han arribat fins als nostres dies. És el cas de la localitat castellana de Lleó, el nom de la qual no deriva del felí sinó de "legionum" ja que n'hi havia una destacada en aquell indret.

 L'esmentada paraula "castra" va resultar molt viatgera ja que arribà fins Constantinoble, l'actual Estambul, que era aleshores la capital de l'Imperi d'Orient. Els bizantins no parlaven llatí sinó grec però els mot els va agradar i se'l quedaren.

 Després d'uns anys una altra potencia va fer la seva aparició, l'Islam, que comença a tenir relacions, unes vegades pacífiques altres no tant, amb els bizantins. En aquest encontre els àrabs es van trobar amb la corredora paraula i l'adaptaren a la seva llengua amb l'articles inclós.

 I en aquest ràpid repàs històrico-geogràfic apleguem a l'any 711 i a la Península Ibèrica. Els àrabs, travessant l'Estret de Gibraltar, desembarcaren en ella i a més de molts altres mots ens deixaren el el que havia partit des de Roma.

 Hui molts topònims, no sols en aquesta terra sinó a tota la pell de brau, li són deutors. En castellà Alcázar i en valencià Alcàsser en són una bona mostra.

 I de tot aquest relat podríem traure la conclusió següent : tant a la vida com a l'etimologia convé no refiar-se de les aparences.