De bell nou ens reunim els amics. Davant nostre, com sempre, menjar i beure.
De sobte una veu : "No puc prendre això. Tinc l'estómac malament".
Altra veu : "No puc beure, la vesícula". Explica.
I continuem : "No em poses cafè que després no dorm".
I no acabem : "Collons, les pastilles me les he deixades a casa!".
Encara queda : "No ens gitem molt tard que si no demà no seré persona".
I pensar que açò és simplement el que els passa als cossos quan el temps passa. Sort que avui em sentia optimista i no he parlat dels esperits.
Gràcies per haver-me seguit durant aquesta temporada. Ens tornarem a trobar quan arribe setembre.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
viernes, 27 de junio de 2014
jueves, 26 de junio de 2014
PLUJA
La pluja mullava el passeig
i a mi,
a mi
no em feia cap nosa,
tampoc
al passeig
supose.
Millor dit :
l'aigua em feia bé,
al passeig
no ho sé.
i a mi,
a mi
no em feia cap nosa,
tampoc
al passeig
supose.
Millor dit :
l'aigua em feia bé,
al passeig
no ho sé.
martes, 24 de junio de 2014
ILLES, TABAC I LLETRES
Montecristo és una illa italiana de la mar Tirrena, a la costa de Toscana, al sud d'Elba, entre Pianosa i Giglio. Administrativament és part de l'illa d'Elba. Té una superfície de 10 km² i està deshabitada excepte pels guàrdies. L'única construcció es Cala Maestra, lloc on poden arribar els vaixells, on hi ha un edifici anomenat Vila Watson-Taylor, ja que el propietari de l'illa és un anglès anomenat George Watson-Taylor. També hi ha la Vila Reial. Elena del Montenegro i Víctor Manuel III de Savoia hi van passar la lluna de mel (1896).
A uns 340 metres d'altura, quasi a la part més alta de l'illa (el Monte Cristo), hi ha un antic monestir del segle XIII, destruït pels pirates algerians el 1553 i conegut ara com a "Il Convento".
L'illa és una reserva de caça, i té unes 500 cabres asiàtiques importades fa milers d'anys pels fenicis. Cal un permís especial per anar a l'illa i només hi accedeixen alguns vaixells privats.
És famosa per l'obra d'Alexandre Dumas (pare) titulada "El comte de Montecristo".
I del Mediterrani se n'anem al Carib , concretament a una altra illa molt més gran : Cuba.
En la seua capital es va fundar un marca de cigars el 1935. El lector de la tabaqueria llegia la novel·la als Torcedors de la Fàbrica. Tan gran fou l'acceptació de l'obra de Dumas entre els treballadors, que es va decidir donar el nom del protagonista a la nova marca. Aquesta és la raó del perquè un dels havans més coneguts i preuats arreu del món haja tingut un bateig tan literari.
A uns 340 metres d'altura, quasi a la part més alta de l'illa (el Monte Cristo), hi ha un antic monestir del segle XIII, destruït pels pirates algerians el 1553 i conegut ara com a "Il Convento".
L'illa és una reserva de caça, i té unes 500 cabres asiàtiques importades fa milers d'anys pels fenicis. Cal un permís especial per anar a l'illa i només hi accedeixen alguns vaixells privats.
És famosa per l'obra d'Alexandre Dumas (pare) titulada "El comte de Montecristo".
I del Mediterrani se n'anem al Carib , concretament a una altra illa molt més gran : Cuba.
En la seua capital es va fundar un marca de cigars el 1935. El lector de la tabaqueria llegia la novel·la als Torcedors de la Fàbrica. Tan gran fou l'acceptació de l'obra de Dumas entre els treballadors, que es va decidir donar el nom del protagonista a la nova marca. Aquesta és la raó del perquè un dels havans més coneguts i preuats arreu del món haja tingut un bateig tan literari.
viernes, 20 de junio de 2014
SALT GENÈTIC
"Els que es menyspreen mútuament, després s'adulen els uns al altres, els que ambicionen avantatjar-se els uns als altres, ara es cedeixen recíprocament el pas."
L'autor d'aquesta frase era un bon deixeble de l'escola dels estoics, que predicaren la virtut com el camí recte a la felicitat i varen insistir en els deures amb el món, l'estat i amb si mateix. No era un filòsof professional , sinó un polític forçat a llargues guerres que va estar al front d'un immens imperi durant molts anys.
El seu nom era Marc Aureli i va recollir aquestes reflexions en una obra titulada Meditacions.
Si recordeu el film de Ridley Scott Gladiator narra la mort de l'emperador a Vidobona (l'actual Viena), el va succeir el seu fill
Còmmode qui és sovint considerat com un del pitjors emperadors romans, de la dimensió de Neró i Calígula, amb els quals, a causa de la seua inestabilitat i els seus freqüents excessos, se sol agrupar sota el nom dels "emperadors folls". El seu ascens al tron va posar punt i final a l'era dels cinc Bons Emperadors (Nerva, Trajà,Adrià,
Antoni Pius i Marc Aureli).
Per cert encara que la pel·lícula falseja alguns fets històrics no ho fa en el cas de què Còmmode lluitara en el circ . Va ser l'únic emperador que baixà a l'arena com gladiador.
L'autor d'aquesta frase era un bon deixeble de l'escola dels estoics, que predicaren la virtut com el camí recte a la felicitat i varen insistir en els deures amb el món, l'estat i amb si mateix. No era un filòsof professional , sinó un polític forçat a llargues guerres que va estar al front d'un immens imperi durant molts anys.
El seu nom era Marc Aureli i va recollir aquestes reflexions en una obra titulada Meditacions.
Si recordeu el film de Ridley Scott Gladiator narra la mort de l'emperador a Vidobona (l'actual Viena), el va succeir el seu fill
Còmmode qui és sovint considerat com un del pitjors emperadors romans, de la dimensió de Neró i Calígula, amb els quals, a causa de la seua inestabilitat i els seus freqüents excessos, se sol agrupar sota el nom dels "emperadors folls". El seu ascens al tron va posar punt i final a l'era dels cinc Bons Emperadors (Nerva, Trajà,Adrià,
Antoni Pius i Marc Aureli).
Per cert encara que la pel·lícula falseja alguns fets històrics no ho fa en el cas de què Còmmode lluitara en el circ . Va ser l'únic emperador que baixà a l'arena com gladiador.
jueves, 19 de junio de 2014
IMPOSSIBLE DESIG
M'agrada la planxa
però he de confessar
que a l'estiu no tant.
Em plau la sensació
d'anar, amb compte,
suprimint arrugues,
deixant la roba llisa
guardant-la al calaix
o posant-la a la perxa.
Tant de bo tingués
a l'abast una eina
capaç d'esborrar
els plecs que la vida
ens ha anat deixant.
però he de confessar
que a l'estiu no tant.
Em plau la sensació
d'anar, amb compte,
suprimint arrugues,
deixant la roba llisa
guardant-la al calaix
o posant-la a la perxa.
Tant de bo tingués
a l'abast una eina
capaç d'esborrar
els plecs que la vida
ens ha anat deixant.
martes, 17 de junio de 2014
lunes, 16 de junio de 2014
COSMOS PERD, CAOS GUANYA
Arran de les notícies que des de fa un temps ens bombardegen els mitjans de comunicació , tant a nivell comunitari, com nacional o mundial, una amiga em confessava : "A hores d'ara només crec en la termodinàmica".
La termodinàmica (del grec θερμo, termo, que significa «calor» 1 i δύναμις, dinamisme, que significa «força»)és la branca de la física que descriu els estats d'equilibri a nivell macroscòpic.Constitueix una teoria fenomenològica, a partir de raonaments deductius, que estudia sistemes reals i segueix un mètode experimental.Els estats d'equilibri són estudiats i definits per mitjà de magnituds extensives com ara l'energia interna, l'entropia, el volum o la composició molar del sistema,o per mitjà de magnituds no-extensives derivades de les anteriors com la temperatura, pressió i el potencial químic; altres magnituds com ara la imantació, la força electromotriu i les associades amb la mecànica dels medis continus en general també poden ser tractades per mitjà de la termodinámica.
La termodinàmica descriu com els sistemes responen als canvis en el seu entorn. Això es pot aplicar a una àmplia varietat de branques de la ciència i de l'enginyeria, com ara motors, canvis de fase, reaccions químiques, fenòmens de transport, i fins i tot forats negres.
La termodinàmica té un principi zero i tres lleis fonamentals. Sense dubtar de cap , la que més m'arriba és la segona, també anomenada de l'entropia : diu que tots els sistemes tendeixen sempre a tenir major desordre i que cal més energia per a ordenar que per a desordenar.
Sembla ser que el caos sempre guanya la partida.
La termodinàmica (del grec θερμo, termo, que significa «calor» 1 i δύναμις, dinamisme, que significa «força»)és la branca de la física que descriu els estats d'equilibri a nivell macroscòpic.Constitueix una teoria fenomenològica, a partir de raonaments deductius, que estudia sistemes reals i segueix un mètode experimental.Els estats d'equilibri són estudiats i definits per mitjà de magnituds extensives com ara l'energia interna, l'entropia, el volum o la composició molar del sistema,o per mitjà de magnituds no-extensives derivades de les anteriors com la temperatura, pressió i el potencial químic; altres magnituds com ara la imantació, la força electromotriu i les associades amb la mecànica dels medis continus en general també poden ser tractades per mitjà de la termodinámica.
La termodinàmica descriu com els sistemes responen als canvis en el seu entorn. Això es pot aplicar a una àmplia varietat de branques de la ciència i de l'enginyeria, com ara motors, canvis de fase, reaccions químiques, fenòmens de transport, i fins i tot forats negres.
La termodinàmica té un principi zero i tres lleis fonamentals. Sense dubtar de cap , la que més m'arriba és la segona, també anomenada de l'entropia : diu que tots els sistemes tendeixen sempre a tenir major desordre i que cal més energia per a ordenar que per a desordenar.
Sembla ser que el caos sempre guanya la partida.
viernes, 13 de junio de 2014
XAFOGOR
Sense pietat el sol
inclement el vent,
a l'ombra dels plàtans
tampoc es podia estar.
El solstici no ha arribat
a títol d'avantguarda
ens ha enviat la calor.
Ací no tenim
un general
com l'hivern
però l'estiu
té uns graus
de capità
general.
inclement el vent,
a l'ombra dels plàtans
tampoc es podia estar.
El solstici no ha arribat
a títol d'avantguarda
ens ha enviat la calor.
Ací no tenim
un general
com l'hivern
però l'estiu
té uns graus
de capità
general.
jueves, 12 de junio de 2014
CANCEL·LAR
Una barra prima,
generalment de fusta,
al seu dintre una mina
cilíndrica i prou fina ,
habitualment de grafit,
que sobresurt per
un extrem esmolat.
Amb aquest estri
sobre el paper
podem escriure
i dibuixar.
Si ens penedim
sols ens cal
una goma
d'esborrar.
Dissortadament els nostres actes
no els escrivim ni els dibuixem
amb un senzill i humil llapis.
generalment de fusta,
al seu dintre una mina
cilíndrica i prou fina ,
habitualment de grafit,
que sobresurt per
un extrem esmolat.
Amb aquest estri
sobre el paper
podem escriure
i dibuixar.
Si ens penedim
sols ens cal
una goma
d'esborrar.
Dissortadament els nostres actes
no els escrivim ni els dibuixem
amb un senzill i humil llapis.
martes, 10 de junio de 2014
MALA NIT
Hi ha dies que t'alces amb ressaca
sense haver begut un bri d'alcohol,
voldries sentir-te prou malament
per romandre a casa, aixoplugada,
anul·lant compromisos i quedades,
no fent cap nosa ni que te'n facen.
sense haver begut un bri d'alcohol,
voldries sentir-te prou malament
per romandre a casa, aixoplugada,
anul·lant compromisos i quedades,
no fent cap nosa ni que te'n facen.
lunes, 9 de junio de 2014
INFLUXOS
Al llarg de la nostra vida
rebem moltes influències,
de vegades vàlides
de vegades vàcues
fins i tot arriscades.
Mai ningú no és ell sol
al seu darrera la família,
els amics i els companys,
els llibres que ha llegit
-alguns autors deixen
una profuna empremta
altres fan perdre el temps
o el fan passar és igual-
Açò també serveix
per a les pel·lícules
i per què no?
per als amors.
rebem moltes influències,
de vegades vàlides
de vegades vàcues
fins i tot arriscades.
Mai ningú no és ell sol
al seu darrera la família,
els amics i els companys,
els llibres que ha llegit
-alguns autors deixen
una profuna empremta
altres fan perdre el temps
o el fan passar és igual-
Açò també serveix
per a les pel·lícules
i per què no?
per als amors.
martes, 3 de junio de 2014
CITRULLUS LANATUS
Si hi ha algun fruit
que vaticine l'estiu
m'incline, sense dubtar,
per un d'esfèric ben gran,
aplatat als seus extrems
tal i com el planeta blau.
La pell és llisa ,
gruixuda i verda,
més o menys fosca,
vermella és la polpa
té una textura porosa
a més és molt sucosa,
quasi sempre molt dolç
el sabor.
Al seu intern les negres
llavors.
Un fruit que els valencians,
per massa no has de patir,
diem amb nom i cognom.
Verd per fora,
roig per dins,
llavors negres.
Que és ?
que vaticine l'estiu
m'incline, sense dubtar,
per un d'esfèric ben gran,
aplatat als seus extrems
tal i com el planeta blau.
La pell és llisa ,
gruixuda i verda,
més o menys fosca,
vermella és la polpa
té una textura porosa
a més és molt sucosa,
quasi sempre molt dolç
el sabor.
Al seu intern les negres
llavors.
Un fruit que els valencians,
per massa no has de patir,
diem amb nom i cognom.
Verd per fora,
roig per dins,
llavors negres.
Que és ?
lunes, 2 de junio de 2014
PRIMERA ABDICACIÓ BORBÒNICA
El 10 de gener de 1724 a La Granja de San Ildefonso, Felip V
( primer rei Borbó d'Espanya) va signar un decret en virtut del qual abdicava la corona en favor del príncep d’Astúries, Lluís, fill primogènit del seu primer matrimoni. Les altres clàusules del decret estipulaven que, en defecte de Lluís, la corona havia de passar al germà d'aquest, Ferran, o bé en defecte d'aquest, als germanastres nascuts del matrimoni amb Isabel Farnese. D'altra banda, Felip i la seva esposa es reservaven el palau i el reial lloc de San Ildefonso per al seu retir, durant el qual rebrien periòdicament una renda per a viure i per a continuar les obres de l'indret. Lluís esdevenia rei d'Espanya amb disset anys, i acceptà gustosament la renúncia del seu pare.
Felip V va constituir una junta de govern per a guiar i aconsellar el monarca. No obstant això, el curt regnat de Lluís, de poc més de set mesos, no va donar temps a dur a terme cap actuació de pes i, tanmateix, tampoc el nou rei va mostrar interès en els assumptes de la monarquia, consultant-los constantment amb el seu pare. Aquest fet, sumat al control que volia continuar tenint Isabel Farnese, va provocar, de fet, que hi hagués dues corts, una a Madrid i l'altra a la Granja de San Ildefonso.
Els intents de reforma dels consellers de Lluís I, que van intentar emancipar al jove rei de la tutela paterna, van acabar en gran mesura en un total fracàs. Lluís va morir de verola el 31 d'agost de 1724.
La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) és una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos pot causar la mort. Es té constància de la seua existència almenys des de fa 3.500 anys, i es va propagar per tot el món matant un de cada tres infectats fins que es va eradicar l'any 1980.
( primer rei Borbó d'Espanya) va signar un decret en virtut del qual abdicava la corona en favor del príncep d’Astúries, Lluís, fill primogènit del seu primer matrimoni. Les altres clàusules del decret estipulaven que, en defecte de Lluís, la corona havia de passar al germà d'aquest, Ferran, o bé en defecte d'aquest, als germanastres nascuts del matrimoni amb Isabel Farnese. D'altra banda, Felip i la seva esposa es reservaven el palau i el reial lloc de San Ildefonso per al seu retir, durant el qual rebrien periòdicament una renda per a viure i per a continuar les obres de l'indret. Lluís esdevenia rei d'Espanya amb disset anys, i acceptà gustosament la renúncia del seu pare.
Felip V va constituir una junta de govern per a guiar i aconsellar el monarca. No obstant això, el curt regnat de Lluís, de poc més de set mesos, no va donar temps a dur a terme cap actuació de pes i, tanmateix, tampoc el nou rei va mostrar interès en els assumptes de la monarquia, consultant-los constantment amb el seu pare. Aquest fet, sumat al control que volia continuar tenint Isabel Farnese, va provocar, de fet, que hi hagués dues corts, una a Madrid i l'altra a la Granja de San Ildefonso.
Els intents de reforma dels consellers de Lluís I, que van intentar emancipar al jove rei de la tutela paterna, van acabar en gran mesura en un total fracàs. Lluís va morir de verola el 31 d'agost de 1724.
La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) és una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos pot causar la mort. Es té constància de la seua existència almenys des de fa 3.500 anys, i es va propagar per tot el món matant un de cada tres infectats fins que es va eradicar l'any 1980.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)