Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

viernes, 23 de octubre de 2015

DE CINE

Començà passejant per la Vall de l'arc de Sant Martí, posà en unes imatges inoblidables la dita "qui té padrí el bategen", va narrar la història d'un paranoic tafaner telefònic, ens va fer viatjar pel cor de les tenebres, amb el brat pack ens va assabentar de la llei del carrer, i també de la llei seca quan ens féu visitar un club on tocaven els millors músics de color però que rebutjava l'entrada als negres...I last but not least també anàrem a Transilvània...

 Aquest cineasta que enguany ha rebut el Premi a les Arts Infanta d'Astúries és un clar exponent dels directors que en la dècada dels 70 del segle passat marcaren el nou inici d'una nova era de Hollywood.
  Si voleu saber més sobre ells i sobre els actors que interpretaren les seus obres us recomane el llibre Moteros tranquilos, toros salvajes de Peter Biskind, amb paraules de Carlos Boyero "morbós, dur, documentat i imprescindible".  






jueves, 22 de octubre de 2015

MATERIAL GIRL

Moltes confusions que tenen les persones respecte a la ciència són per l'ús d'un mateix terme en l'àmbit normal i en el científic amb diferents accepcions.
 Per exemple Dur des del punt de vista de la ciència significa "difícil de ratllar" i el seu contrari és Bla : fàcil de ratllar.
 Amb l'ungla pots ratllar molts tipus de fusta, però no el metall. Així doncs, la fusta és més blana que les teues ungles i aquestes més toves que el metall.  
 Tanmateix dur no és el contrari  fràgil. 
 Fràgil és, per dir-ho senzillament, que li pegues un cop i es trenca.
 Ja saps que el diamant és la substància més dura. Amb un diamant pots ratllar qualsevol altre material.
 No ho proves (en el cas de què en tingues) però amb un cop de martell els faries a miquetes perquè un diamant és alhora dur i fràgil.
 (A més a més quina forma seria eixa de tractar els millors amics d'una xica?)... 

miércoles, 21 de octubre de 2015

CÚPULES I MOLÈCULES

Richard Buckminster Fuller o senzillament "Bucky" (Milton, Massachusetts), 12 de juliol de 1895 - Los Angeles 1 de juliol de 1983) fou un nord-americà, visionari, dissenyador, arquitecte, inventor i escriptor.
Els treballs més coneguts de Fuller són les seves cúpules geodèsiques que es poden veure per exemple en edificis emblemàtics, o en estacions de radar. La seva construcció es basa en l'aplicació dels principis bàsics per a construir estructures simples com tetràedres, octàedres,... a estructures esfèriques més complexes, extremadament lleugeres i estables.
Un tipus de molècules químiques, formades exclusivament per àtoms de carboni, porten el seu nom, són els ful·lerens i s'anomenen així per la semblança d'aquestes molècules a les cúpules que dissenyà Fuller.
  
 El ful·leré és la tercera forma molecular més estable del carboni, després del grafit i el diamant. La primera vegada que es va trobar fou en 1985: La seva naturalesa i forma s'han fet àmpliament conegudes en la ciència i en la cultura en general, per les seves característiques físiques, químiques, matemàtiques i estètiques.  Destaca tant per la seva versatilitat per a la síntesi de nous compostos com per l'harmonia de la configuració paradigmàtica de les molècules amb hexàgons i pentàgons: el icosàedre truncat i els cossos geomètrics semblants, amb major nombre de cares.  









martes, 20 de octubre de 2015

PLUJA

Carrer mullat
calaix eixut
sentenciava
l'antiga dita
dels botiguers
d'aquesta terra.
Sabien molt bé
que a la majoria
de la gent d'ací
no li  plau prou
eixir quan plou.

lunes, 19 de octubre de 2015

NÚVOLS AMB LLAVORS

Em plauen els  dies
grisencs i tardorencs
perquè t'abstrauen
del que t'envolta,
t'ofereixen temps
per a dialogar
amb tu mateix.
Reflexionar
sobre afers
que deixes 
de banda
si el sol 
llueix.

jueves, 15 de octubre de 2015

NO SEMPRE

Es diu
que ets
esclau
dels mots
i amo
dels silencis.
De vegades però
no haver parlat
en un moment
determinat
és una conducta
que arrossegues
com una cadena.





miércoles, 14 de octubre de 2015

CUORE GUERRIERO/ CUORE SPORTIVO

 De llegendes sobre l'origen d'un dels símbols més famosos de Milà, il Biscione (la serp), n'hi ha moltes, però el ben cert és que la representació de la serp amb un home a la boca ve de l'escut d'armes de la família Visconti, que es va convertir en l'emblema de tot Milà en el moment en què eren senyors de la ciutat.   
  Va ser al voltant de 1100, l'època de la Segona Croada dels cristians a l'Orient Mitjà. Ottone Visconti comandava els set mil milanesos dedicats a guerrejar. Durant el setge de Jerusalem, Ottone es va enfrontar en duel al sarraí Voluce que va lluitar sota la bandera d'una serp devorant un home.
 Segons la llegenda, un cristià mai no s'havia enfrontat a un guerrer més ferotge i difícil de derrotar. Empresa en la que va tenir èxit  Ottone. Després d'hores de duel duríssim va aconseguir assestar un cop mortal a l'enemic i enderrocar-lo. Quan Voluce era estès a terra mort, Ottone el va despullar, segons la tradició, de les seves armes , insígnies i bandera, que va portar a Milà com signe de la seua prestigiosa victòria. Per no oblidar-la volgué que la família Visconti l'adoptara com a símbol.  

L'1 de gener de 1910, un grup d'industrials llombards decideix fabricar automòbils. Al juny d'aquest mateix any es constitueix l'Anonima Lombarda Fabbrica Automobili, que adopta com a símbols la creu roja sobre camp blanc de la insígnia de Milà i el Biscione sobre blau dels Visconti
   Se m'oblidava un dels fundadors es deia Nicola Romeo. 

 



martes, 13 de octubre de 2015

VALL DE VALLS

Són ocres
vermelloses
groguenques
les fulles 
que esperen
el declivi
mentre
faigs
roures
bedolls
als vessants
dels  monts
i pollancres 
a la vora  
dels rius
i rierons 
ens ofrenen
el to superb
de la tardor. 

miércoles, 7 de octubre de 2015

AD NAUSEAM

S'usa i abusa 
d'aquest mot
en cercles 
de tota mena
en l'àmbit 
educacional
en corrents 
ideològics
-potser els que més-
fins i tot en el món 
editorial...
I podríem seguir 
sense aturar.
Si voleu saber 
quin és 
us el dic 
sense trigar
es tracta de 
-per descomptat!- 
 del conspicu
transversal. 


martes, 6 de octubre de 2015

PASSAR EL RUBICÓ

El Rubicó era un riu que constituïa la frontera entre la Gàl·lia Cisalpina i Itàlia. El governador de la Cisalpina no podia travessar-lo amb les tropes sense una ordre del Senat.

 Juli Cèsar es va decidir després de grans vacil·lacions a creuar-lo amb el seu exèrcit l'any 50 abans de Crist. Des d'aleshores s'ha pres aquesta frase com l'expressió de prendre una posició dràstica front una situació compromesa.

 Tradicionalment s'ha dit que Cèsar pronuncià al prendre aquesta decisió la frase Alea iacta est - la sort ja ha estat tirada -. Sembla ser que el que va dir exactament fou una expressió grega que literalment significa els daus ja han estat tirats, així la locució llatina seria una traducció més aviat aproximada. 

 Qualsevol frase que fóra l'important és que va passar el riu i va canviar la historia de Roma.
   

lunes, 5 de octubre de 2015

DISTINCIÓ

No em plau 
la idea 
de possessió
m'agrada més 
la de pertinença
puix no em sent 
la propietària
d'aquell lloc
però una part 
molt important
de la meua vida
n'ha quedat lligada
com la cendra al foc.


viernes, 2 de octubre de 2015

A ERNEST

He quedat a dinar 
amb un amic 
sé d'ell
però fa temps 
que no l'he vist.
Ganes de dir-li 
que trobe a faltar
les nostres converses
de no acabar mai
parlant i esbrinant 
sagrat i profà,
que sent el seu buit
que a hores d'ara
a penes s'ha omplit.

jueves, 1 de octubre de 2015

PREGUNTA SENSE RESPOSTA

  Jorge Luis Borges sempre deia que estava més orgullós del que havia llegit que del que havia escrit. Borges era un home que sabia llegir però així i tot es va quedar amb les ganes de llegir el final impossible d'El misteri d'Edwin Drood de Charles Dickens.  Aquesta és la seua última novel·la perquè Dickens es va morir sobtadament abans d'acabar-la, als 58 anys d'edat en la seua casa de Gad's Hill. També és la primera novel·la si per primera entenem la primera novel·la policial de Charles Dickens, la primera en la que l'escriptor anglés es dóna el luxe de narrar a la manera del seu benvolgut amic Wilkie Collins , relatar un repte lògic i un misteri, un asasinat envoltat per un ambient opressiu i asfixiant que avança amb l'extrema agilitat d'un gran escriptor fins la culminació d'un desenllaç inesperat, un desenllaç que mai no sabrem...
 Alguns aprofitats intentaren convèncer  Wilkie Collins de què acabara l'obra del seu amic però aquest sempre es va negar.
 Wilkie Collins està considerat amb la novel·la La pedra lunar   (1868) com uns dels primers en arribar a l'escena del crim (literari és clar!).

"Un dels rars divertiments intel·lectuals que encara li queden a la humanitat és la lectura de novel·les políciaques. Aquesta opinió tal vegada li provocarà una mena d'estupor, no tant perquè jo tinga predilecció per aquestos autors, que es troben entre les meues lectures de capçalera, sinó perquè m'atreveisca a confessar-ho."
 Fernando Pessoa

miércoles, 30 de septiembre de 2015

ROIG, BLANC I VERD

La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana. Té marca patentada denominada Specialità Tradizionale Garantita.  

Els pans rodons són una tradició de tot el Mediterrani. Potser d'antic origen persa, aquest pa va ser introduït a la Magna Grècia (Itàlia Meridional) pels primers colons grecs. Al segle III aC, la primera història de Roma, escrita per Cató el Vell, menciona una massa rodona pastada amb oli d'oliva, herbes i mel, fornejada sobre pedres. 
 S'han trobat posteriors evidències que daten del 79 dC a les restes de Pompeia. Les excavacions arqueològiques han tret a la llum establiments de gran similitud amb una pizzeria moderna.

La pizza tal com la coneixem avui en dia, va sorgir a Nàpols al segle XVIII, poc després que els catalans la perderen.

La tradició explica que al juny de 1889, per honrar la reina d'Itàlia, 
la dona del rei Humberto I, el cuiner Raffaele Esposito de la pizzeria Brandi va crear una pizza on  representava en  els seus condiments (tomaca , mozzarella  i alfàbega ) els colors de la bandera italiana . I la va batejar amb el nom de la reina : Margherita. 

 Com dirien els italians : "Se non è vero è ben trovato"


martes, 29 de septiembre de 2015

SISTEMA OPERATIU

Gran idea
l'alfabet!
Un conjunt 
de símbols
codifiquen  
l'escriptura
d'un llengua.
El mot prové
del nom de les lletres  
 alfa (α) i beta (β), 
les dues primeres 
de l'alfabet grec. 
El seu sinònim, 
abecedari, 
prové del nom 
de les quatre 
primeres lletres 
de l'alfabet llatí:
 a, be, ce i de 
En valencià l'alfabet
consta de vint-i-sis
lletres simples
vint-i-una 
consonant
i cinc vocals.
Només amb elles
tot es pot escriure
idoni o dolent
pedestre o excels
ciència, novel·la
contes i poemes.

Partint de la mínima
complicació
s'arriba a la màxima
complexitat.


https://vimeo.com/140590702

lunes, 28 de septiembre de 2015

CONFIGURACIÓ

Planificar?
els dies són 
tots iguals
Opcions ?
No hi són 
Ubicació?
sé a quin
lloc hi sóc
Enllaç ferm?
tots els vincles
s'han trencat
Ai l'edat !
ves per on
ja m'han 
etiquetat. 


viernes, 25 de septiembre de 2015

PINTURA I MENJAR

 El carpaccio és una tècnica culinària per a preparar aliments que  consisteix en tallar-los en làmines com més primes millor i servir-les crues amb un amaniment. Se sol fer amb carn de vedella però sí és de jònec molt millor A Europa es va començar a popularitzar a mitjans del segle XX.

 La llegenda diu que aquest nom el va divulgar un establiment venecià, concretament el Harrys'Bar (tan estimat per Ernest Hemingway, al que es refereix en alguna de les seues obres). El cuiner del local hauria anomenat així aquest plat en referència al pintor renaixentista Vittore Carpaccio que es caracteritza per utilitzar uns colors rosadencs similars als que ofereix la carn crua gairebé transparent en ser tallada d'aquesta manera.







jueves, 24 de septiembre de 2015

PRIORITAT

Quan desitja
torna a casa
ningú no l'espera
li plau la soledat 
fa un temps 
se n'adonà
que el silenci
és tot un luxe
al que no pot
ni tampoc vol
renunciar.

miércoles, 23 de septiembre de 2015

LEMA I EMBLEMA

La frase llatina "Nemo me impune lacessit" (en valencià "Ningú m'ofèn impunement") és el lema oficial del Regne d'Escòcia, usat en el seu escut d'armes . En l'actualitat és el lema del monarca del Regne Unit quan es troba a Escòcia, i apareix també en l'escut d'armes del Regne Unit quan s'empra a Escòcia. 
 La frase apareix també en les monedes d'una lliura esterlina encunyades entre 1984 i 1994 a Escòcia, i és esmentada en el relat d'Edgar Allan Poe titulat "La bóta d'amontillado", això es deu probablement al fet que Poe va ser adoptat per un mercader escocès.
 
 D'acord amb la llegenda, el lema es referia inicialment a la flor del card, símbol d'Escòcia: durant un atac sorpresa dels danesos, un dels invasors va trepitjar un card i va emetre un crit de dolor, alertant així els defensors de la seva presència. Posteriorment, el lema es va expandir a tota Escòcia i als regiments militars escocesos, que van adoptar també el card com emblema.   

martes, 22 de septiembre de 2015

WIKIPÈDIA

La reunió de xiquets
asseguts en cercle
atenent el mestre                               
per tal d'aprendre
tot tipus de sabers
es deia en grec
en-kýklo-paideia.
D'ací vindria
molt més tard
la celèbre Enciclopèdia
de Diderot i d'Alembert
que tant va influir
en el seu moment.
Avui en dia 
ens hem quedat
amb el final
de la paraula 
i consultem
dubtes,
dades, 
i dates
asseguts per tot el món 
enfront  de l'ordinador.




lunes, 21 de septiembre de 2015

BRETXA

Et sent parlar
entusiasmat
de quelcom
que has descobert.
Per a tu tot és nou
per a mi tot repetit
no m'has preguntat
i res no t'he dit ...





viernes, 18 de septiembre de 2015

QUÈ FAIG?

Si pronuncie 
inefable
ja no puc seguir
perquè significa
ni més ni menys
que no es pot
dir.



jueves, 17 de septiembre de 2015

CONTRA EL CAOS

Ací estem
com sempre
intentant
posar en
ordre
la ment.
Fent evident 
l'obvi
i relegant
al seu lloc
l'intrascendent.

miércoles, 16 de septiembre de 2015

DIFERENT

Quasi tot el país
a mercè d'una 
genèsi explosiva
i a casa nostra
ni se n'adonem
molt al contrari
el sol no ha cercat
la cadira de repòs
i encara sort
que cada dia
ix més tard
i més enjorn
es pon.


martes, 15 de septiembre de 2015

NO VEURE

Quan t'assabentes
això sí després
d'un temps
que sembla
etern,
et preguntes
Com no 
em vaig 
adonar?
Si tot era 
un indici
del final.
En què
estaria pensant?
La resposta és senzilla
Quan s'està il·lusionat
res no es pot analitzar.

lunes, 14 de septiembre de 2015

ELECCIÓ DE FUTUR

Flash Gordon és un personatge de ficció que va ser creat per Alex Raymond el 1934 com a pàgina dominical. Malgrat haver estat creat inicialment per a competir amb les aventures de Buck Rogers en el terreny de la ciència-ficció, ràpidament desenvolupà més popularitat i esdevingué més perdurable en el temps. 
 Va ser adaptat a la televisió i al cine i possiblement va constituir la icona més coneguda de la ficció visual fins l'aparició de Star Trek.

"Una experiència transcendental de la meua infantesa va sorgir mentre mirava els programes que emetia la televisió els dissabtes de matí, especialment la sèrie Flash Gordon. Cada setmana amb el nas pegat a la pantalla del televisor, em sentia transportat, com per art de màgia, a un món misteriós d'alienígenes, naus espacials, batalles amb armes que disparaven rajos, ciutats submergides i diferents monstres. Em vaig convertir en un addicte a aquestes coses. Es tractava de la meua primera presa de contacte amb el món del futur.
 No obstant, després d'haver vist tots els episodis de la sèrie, vaig començar a adonar-me'n de què, encara que Flash s'emportara tot el mèrit en la pantalla, en realitat era un científic que es deia doctor Zarkov qui feia que la sèrie funcionara. Ell havia inventat la nau espacial, l'escut d'invisibilitat, la font d'energia per a la ciutat en l'espai etc. Sense un científic no hi ha futur."

 Qui escriu aquest paraules és Michio Kaku, nascut el 1947 a Califòrnia, de pares japonesos. És un eminent físic teòric, un dels creadors de la teoria del camp de cordes. Des de fa quasi 30 anys ocupa la càtedra Henry Semat de Física Teòrica en la Universitat de Nova York i és un dels divulgadors científics més coneguts del món. 

I tot perquè un dia va descobrir que en compte de Flash Gordon volia ser el doctor Zarkov. 



viernes, 11 de septiembre de 2015

TRÀNSIT

Els temps canvien
també nosaltres
i la majoria 
de vegades
no solem anar
a millor 
en les mudances.

jueves, 10 de septiembre de 2015

FICCIÓ

Em vares dir 
"se m'oblida tot"
anava a contestar-te
"no arribe a Funes 
el memoriós borgià
però són moltíssimes 
les coses succeïdes
que tinc a la ment",
però i em sap greu,
vaig fingir
que em passava 
el mateix.

martes, 8 de septiembre de 2015

LLAVIS SEGELLATS

Jo sé que
tu saps
que jo sé
que tu saps
que jo sé
que tu saps 
que jo sé.
Malgrat tot
tu i jo 
sense 
saber
perquè
sempre
ho hem
callat.



lunes, 7 de septiembre de 2015

ANUNCIACIÓ

La tardor no ha arribat
però el plor dels vidres 
els jorns que s'acurten
(com es nota el dia !)
i la llum tamissada
són heralds anunciadors,
sens timbals ni fanfàrries,
de la propera estació.

jueves, 18 de junio de 2015

D'ALTRES JARDINS

Com deia la jota marinera 
per més senyes mallorquina
"després d'una maror 
sol venir una bonança.
Com jo sóc d'interior
molt de terra endins no
(tampoc cal exagerar)
dic que després 
de la tempesta
arriba la calma 
els dies blaus
i aquest sol 
de la infància.

lunes, 15 de junio de 2015

OPINIÓ

Sempre que 
em demanen
el meu parer
preguntant-me 
"tu, en el meu
lloc què faries?
em ve a la ment
una sentència
que adverteix
"No em dones
cap consell
que sé 
equivocar-me
a soles"...

jueves, 11 de junio de 2015

POBLE RIBERENC

Què hem de fer ?
s'ha de tindre
molta paciència.
Qui no suma goteja,
qui no se n'ix
i qui no tinga 
que espere.
Ací us quedeu
me'n vaig fugint
o arribaré a hora horà
a posar al foc el dinar.
Abans passaré 
per ca la modista
perquè m'entre 
lo que és la vora
que la falda em ve 
una miqueta llarga.
Ja t'ha arreglat la brusa?
Sí, en definició
acabant en res.
Malo que templat és!

Mentrestant anem anant... 

miércoles, 10 de junio de 2015

WINDOW


Darrere de cada mur hi ha una escletxa
la més privilegiada de totes  : la finestra.
Aquesta obertura marca els passos 
entre l'interior i l'exterior
passos que no són d'acció
(la finestra no és una porta)
quan et poses al davant 
no et suposa un trànsit físic
més aviat un itinerari mental.


  


martes, 9 de junio de 2015

EXCUSES

Quant de temps perdem
intentant justificar-nos!
per les paraules
pels mutismes
per les decisions
per no prendre-les 
per les absències
per les presències
pel moviment
per l'assossec
pel que ens agrada
pel que no ens plau
i altres coses que no dic
per a no provocar fàstic.
Vivim la vida de  grat
que no tenim al davant
almenys per ara un jurat.

miércoles, 3 de junio de 2015

QUÈ FAIG ?

 Es coneix com Doble Vincle o Doble Constrenyiment a la situació comunicativa en què una persona rep missatges diferents o contradictoris. El terme, encunyat per l'antropòleg Gregory Bateson
està basat en la paradoxa feta contradicció.

  Aleshores l'essència d'un doble constrenyiment és el fet que hi ha dos imperatius en conflicte, cap dels quals pot ser ignorat, la qual cosa deixa a la víctima davant d'una disjuntiva insoluble, doncs qualsevol de les dues demandes que vulga complir anul·la la possibilitat de complir amb l'altra. "Jo he de fer-ho, però no puc" és una descripció crítica d'una experiència de doble vincle: s'exigeix que es resolga el que és un problema inevitablement insoluble.  
  Per exemple: quan ens ordenem a nosaltres mateixos que ens oblidem d'una situació o d'una persona, caiem en una situació paradoxal o absurda, ja que perquè puguem complir amb el mandat d'oblidar indispensablement hem de recordar. És evident que si el que pretenem és deixar de voler, primer hem de ser conscients que volem. 'No es deixa d'estimar algú que ja no es vol, no s'oblida a qui no es té present !!!. I si volem imposar-nos no pensar en alguna cosa o en algú, la sola imposició porta implícit l'acte de pensar en això mateix que volem descartar.

   Ara un acudit : una mare jueva (però també podria ser irlandesa, italiana, espanyola etc etc) li regala al fill dues camises independentment de quina es pose la progenitora diu : Què l'altra no t'agrada?.

 I per acabar un avís a la carretera on es llegeix :"No faça cas d'aquest senyal". 

 Malgrat tot ens arribem a entendre.

martes, 2 de junio de 2015

HIPÒTESIS

Avui,de sobte,
m'has retornat
al pensament.
Podria ser pel dia
diàfan a més no poder 
pel ventíjol de la tarda
fent plaent la passejada
per la rosa groga florida
la teua flor més preada 
o perquè a la nit
la lluna serà  plena
i com els licantrops
els records es disposen 
a eixir-se'n del seu cau.

lunes, 1 de junio de 2015

PRIMER DE JUNY

Ha començat juny
i no tinc la corbella
en el puny
ni tampoc
el martell.
En contra del que diuen
un grapat de ments plenes
de saviesa popular, és clar.
Ja ho he dit moltes vegades:
si no es distingeix es confon
però ara que bé ho pense
probablement els interesse
la cerimònia del desgavell
per no celebrar la de l'adéu.

jueves, 28 de mayo de 2015

PREC LAIC

Els ulls cansats
les mans tacades
els cabells blancs
la força gastada
l'anhel ignot  
m'allunyaven 
el pensament
de tornar-me
a il·lusionar.
Malgrat tot això
el somni ha tornat.  
No em decebeu
us pregue jo 
que l'os cascat
no suportaria
un altre bac.

miércoles, 27 de mayo de 2015

QUÈ FAN ?

El rossinyol refila
La granota rauca
El cavall renilla
La vaca mugeix
El bou brama
L'ovella bala
El gat miola
El gos lladra
L'oca claca
Ella calla.
   

martes, 26 de mayo de 2015

EVOCACIÓ

Abans conegudes  
com portelles
portes falses
o de corral,
les cases a dos carrers
les tenien al de darrere
de la porta principal.
De fusta, pintada o no,
o folrades de llautó
amb les tatxes pertinents  
en línees molt definides
guardant la separació.
Per elles han eixit i entrat  
(durant un grapat  d'anys)
haca, carro i llaurador .



lunes, 25 de mayo de 2015

JACARANDA MIMOSIFOLIA

Una catifa violeta 
caiguda de l'arbre
cobreix la vorera,
gairebé no importa
perquè la xicranda 
encara en té moltes
per a fer-nos gaudir
al passar, mirant-les.

viernes, 22 de mayo de 2015

NERIUM OLEANDER

Una esclat  
de roig
blanc 
i rosat
ha aturat
el meu camí
anunciant-me
amb colors
que el baladre
ja ha florit.


jueves, 21 de mayo de 2015

TALENT INESGOTABLE

 Procedent d'una família pobra del sud de Londres, el petit Maurice Micklewhite es va apassionar molt aviat pel teatre. Als 18 anys, entra a l'exèrcit i és enviat a Corea. A la tornada, fa alguns xicotets papers i actua als teatres regionals. Participa igualment a moltes obres de televisió. 
El 1956 comença al cinema, a Comando Corea de Julian Amyes. Després d'una quinzena d'aparicions, és a dalt del cartell amb Zulú (1964) de Cy Endfield. Però és l'any següent quan es consagra amb L'expedient Ipcress (1965), pel·lícula d'espionatge on hi interpreta Harry Palmer, un agent secret que és tot el contrari de James Bond. Torna a fer el mateix paper a Funeral a Berlín i Un cervell de mil milions de dòlars . A la mateixa època, fixa definitivament la seva fama amb Alfie, un paper de seductor pel qual rep un nomenament a l'Oscar.
A partir dels anys 1970, treballa més als Estats Units sense esdevenir però cap gran estrella de Hollywood. Soldat anglès combatent a les Noves Hebrides durant la Segona Guerra mundial, un gàngster reclamant venjança, un perruquer enxampat pel marit de la seva amant i un caçador de tresors a L'home que volia ser rei (1975). Durant el decenni següent continua rodant a un ritme desenfrenat. Entre les seves interpretacions notables: les d'un psiquiatre a Vestida per matar (1980) o d'un entrenador de futbol d'un camp de presoners alemany a Evasió o victòria (1981) de John Huston.

A punt de guanyar l'Oscar per a L'educació de Rita el 1984, s'emporta la famosa figureta el 1987 donant la rèplica a Mia Farrow a Hannah i les seues germanes de Woody Allen. Capaç d'autoescarni, es mostra igualment còmode a la comèdia, fent Blame It on Rio (1984), i Un parell de seductors (1988). El 1995 torna a fer de Harry Palmer a: L'exprés de Pequín de Georges Mihalka i Mitjanit a Sant Petersburg de Douglas Jackson.
  El 2000, guanya el segon Oscar, sempre per a un segon paper, gràcies a Les normes de la casa de la sidrade Lasse Hallström. Actor veterà, la jove generació el reclama com a company com Brendan Fraser per a L'americà impassible (2003). Norman Jewison el dirigeix i fa d'antic botxí nazi al thriller The Statement el 2003.  Rodà El cavaller fosc el 2008 fent el paper d'Alfred.

 En començar a treballar com a actor va adoptar el nom artístic de Michael Scott, ja que el seu li va semblar inadequat. En una ocasió va estar parlant per telèfon amb el seu agent des d'una cabina. Havia de començar en breu una nova obra i el seu agent li va dir que havia de canviar immediatament el seu nom artístic a causa de que un altre actor ja estava usant el mateix nom. Davant les presses, va mirar al seu voltant i va veure en un cinema els grans cartells que anunciaven la pel·lícula que s'estava projectant i que era El motí del Caine . Li va agradar el nom i es va quedar amb ell.

L'actor britànic protagonitza junt Harvey Keitel l'últim film de l'italià Paolo Sorrentino Youth. L'acaben de presentar el Festival  
de Cannes.

 Sóc capaç d'anar a veure una pel·lícula només perquè Michael Caine hi és.

miércoles, 20 de mayo de 2015

SOSPITA

Quant de temps
pensant i creient
Ara va de bo!
les coses canvien.

Espera i esperança
quasi esgotades
però  reticents
a deixar l'intent.

Les coses canvien ,
un munt de vegades
per no dir sempre 
no com tu voldries.

martes, 19 de mayo de 2015

DEUTE

Pierre de Ronsard (Castell de la Possonière, Couture-sur-Loir, 11 setembre 1524 - Sant-Cosme-en-l'Isle, prop de Tours, 27 desembre 1585) va ser un escriptor i poeta francès del segle XVI . Se li va conèixer com «el príncep dels poetes i poeta dels prínceps»  de França i va liderar, al costat del també poeta Joachim du Bellay, el grup poètic del Renaixement francès conegut com La Pléyade .

 Entre els poemes més coneguts de Ronsard es troba el Sonet per a Helena : 

Quan sigues molt vella, a la nit amb espelmes 
 asseguda  a la vora  del foc debanant i filant
Cantant els meus versos diràs, meravellada,
"Ronsard em celebrava quan jo era bella.


Ja no hi haurà qui reculla de la teua veu la tristesa
ni esclava somnolenta que en percebre el tou
remor amb què m'anomenes, joiosa despertant
amb fèrvida lloança beneïsca la teua reialesa.

Jo seré sota terra, fantasma sense ossos 
entre les ombrívoles murtes hauré trobat repòs
i tu seràs  junt a la llar una vella arraulida. 

Lamentant el meu amor i el teu orgullós desdeny
Viu !, escolta'm no esperés l'endemà,
cull des d'avui les roses de la vida.

 Un poeta espanyol en el seu RETRATO es declara deudor del poeta francés :

Adoro la hermosura, y en la moderna estética
corté la viejas rosas del huerto de Ronsard;
mas no amo los afeites de la actual cosmética
ni soy un ave de esas del nuevo gay-trinar.



lunes, 18 de mayo de 2015

PAROLE, PAROLE, PAROLE...

És  cert  que la paraula
serveix per a comunicar
i també (no ho oblidem)
per a mentir als altres
i fins i tot a nosaltres.
Tots hem caigut 
ai! en el parany 
de l'autoengany.

miércoles, 13 de mayo de 2015

LATHYRUS TREMOLSIANUS

Passejant de vesprada
per la Casella alzirenya
unes vistoses flors roges
en forma de papallona
criden la meua atenció
puix  al terme on visc
mai no les havia vist.
Quan arribe a casa
les busque de seguida
en la necessària guia
ja sé que és lleguminosa
que en valencià es coneix
com saponària menuda
i com he pogut comprovar 
(in situ) destaca,poderosa,
entre el fenàs que l'envolta.



viernes, 8 de mayo de 2015

O FORTUNA

Si la sort va adjectivada
la fortuna t'és adversa
ja que és mala 
la companya,
en canvi si va sola
l'atzar et somriu. 
Quina sort tens!
tothom et diu.


jueves, 7 de mayo de 2015

DISTINCIÓ

  La traïció de les imatges (en francès, La trahison des images, 1928-1929) és una sèrie de quadres de René Magritte, famosa per la seva inscripció "Ceci n'est pas une pipe", que significa «això no és una pipa». Els quadres estan actualment al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles (LACMA) a Los Angeles (Califòrnia, EUA), i en la Col·lecció Menil a Houston (Texas, EUA).

 El quadre descriu una pipa. Magritte va pintar sota la pipa: «Ceci n'est pas une pipe» . El quadre no és una pipa, sinó una imatge d'una pipa. Com Magritte va dir, «La famosa pipa. Com la gent em va retreure per això! I no obstant , què podria dir? No, només és una representació, ¿no ho és? Així que si hagués escrit en el quadre "Això és una pipa", hauria estat mentint!.

 René Magritte podia ser un pintor surrealista però ho tenia ben clar : una cosa és la realitat i una altra la seua representació. En l'actualitat on  rendim homenatge a la imatge (perdó per la rima) la separació no sol ser tan nítida. Haurem de recordar la frase "Qui no distingeix confon" amb tot el que comporta. 






  

miércoles, 6 de mayo de 2015

AVUI FARIA 100 ANYS

Hi ha guerres per tot arreu
tanmateix en aquest món.
Un capoll de rosa primerenc
el nom d'un enyorat trineu.

Les aparences enganyen
com els magnífics saben.
La dama  (femme fatal)
ve des del llunyà Xangai.

Com és de fràgil la memòria, 
el poderós Mister no recorda.
Es pot tenir set i fam
i fins i tot set de mal.

A Windsor alegres comares
van sentint les campanades.
Un geni n'adapta un altre
el procés kafkià es fa cine.


Malgrat haver intepretat 
el tercer home de Reed
sempre ha sigut principal.