Els antics grecs denominaven el satèl·lit terrestre com Selene, després uns pobles itàlics la batejaren com Luna, objecte culte especialment entre els sabins i els etruscos, d'aquestos pobles el nom va passar als llatins i més tard a totes les llenguües romàniques.
La lluna amb el seu pelegrinatge nocturn pel cel, amb les diverses fases, amb la seva pàl·lida llum que dóna un aspecte fantàstic a les coses que il·lumina, els devia semblar als imaginatius pobles de l'antiguitat una deessa.
Se la imaginaven amb els braços blancs, el cap ple de bonics rinxols i adornada d'una diadema de rajos. També la coneixien com l'ull de la nit i declaraven que al vespre sorgia de l'oceà per a recórrer la volta celeste sobre el seu carro arrossegat per dos cavalls blancs.
Sí ja ho sé que, segons l'astronomia, tot açò són faules però com es deia en una magistral pel·lícula nord-americana : quan la llegenda és més bonica que la història....aleshores escrivim la llegenda.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario