PESSIMISME

Gota a gota ens ho treuen  
perquè no se n'adonem
de tot el que anem perdent.
No els importa si és superflu
o de necessitat palmària.
Tant se'ls dóna als botxins
que tallen sense clemència
els somnis de tant gent.  
Al capdavall ni un llegat
de cendra ens arribarà. 
Només deixaran el vent
arrossegant matolls 
i afanys 
pels carrers 
erms.

EM COSTA TANT...

 Per què no t'he oblidat?
en treure't de la memòria
he cridat voluntat 
i enteniment
però de sobte el record,
un llampec que fendeix 
i esmicola la serenitat 
present.

VAIXELLS DE LLETRES

No vinc de marinera nissaga
però he navegat en l'Argo
on cinquanta herois remaven
quan el vent estava en calma,
Jasó i tots ells buscaven
d'un carner la pell daurada.

Junt el capità Ahab, del Pequod,
he albirat la gran balena blanca
en una obsessió sense treva
i encara que no em diuen Ismael
també em vaig salvar del naufragi
gràcies als baleners del  Rachel.

He solcat milers d'ones
en la goleta Hispaniola
amb un cuiner ben estrany
Long Jonh Silver, un pirata
a la recerca d'una illa
on s'amagava un tresor.

He arribat a grans profunditats
submergint-me amb el Nautilus 
sota el comandament de Nemo.
En el Clorinda he experimentat
a Jamaica, la força d'un huracà.

També he format part
d'uns intrèpids capitans
quan d'aigües perilloses
el We're Here (Som ací)
recollí a Harvey i a mi.

Una infinitat de naus
solquen les mars literàries
que malgrat no ser reals
són, sens dubte, vertaderes.

UN REGAL INESPERAT

Hi són els clàssics 
de la literatura
però no cal oblidar 
tantes altres obres
que trobes per atzar
 mentre espigoles
en antigues llibreries, 
procurant mantindre's 
un mica a flor d'aigua
malgrat la crisi 
i la competència
deslleial, és clar!.
En general són llibres
humils, no molt gruixuts
així els pots llegir
al sofà, a la butaca 
i fins i tot al llit.
La lectura és alhora
un plaer i una troballa,
quan arribes a la fi 
acuradament el guardes 
i a la casualitat invoques
per haver-te fet passar
una estona molt amena
en tan bona companyia: 
la d'un llibre insospitat .

HOMONÍMIA II

En quin cap cap
que cap arribara
al cap del carrer
inclòs el cap 
de la colla
que tampoc 
ho va saber, 
es va perdre
anant anant  
cap eixe indret.
Aquesta anècdota
me l'han contada,
de cap a peus,
aquest darrer
cap de setmana. 

DESOLACIÓ

Per la finestra
veig un cel gris
color panxa d'ase
igual que l'ànim
que em sura dintre  
i també de la gent
del meu voltant.
Mullat de covardia
impregnat de paüra
que ens impedeix
moure'ns i dir 
ja n'hi ha prou!.
Tanmateix sembla
que la renúncia
és l'única divisa
que ens uneix a tots. 
I així, plegats,arribarem
a la vora d'un penya-segat 
esperant que ens ordenen 
fer un pas al front.
Quina llàstima constatar
que nosaltres sí que som
i com! d'aquest món.

HOMONÍMIA

Fa sol,
ell sol
escalfa
la casa,
la terrassa,
el sòl del carrer
i el de la plaça.

TOT ES MOU

 En geologia, la deriva dels continents és una teoria segons la qual els continents es mouen els uns respecte dels altres. La forma moderna d'aquesta teoria va ser introduïda el 1912 per Alfred Wegener, però no va ser completament explicada fins a la formulació de la teoria de la tectònica de plaques, cap als anys 60 del segle XX; perquè no són els continents els que es mouen sinó les plaques de les que formen part.
 L'escorça terrestre (la part més externa del planeta) tot i que de roca sòlida es troba fragmentada en trossos que denominem plaques . Aquestes plaques estan surant sobre la següent capa del planeta que rep el nom de mantell , composta per roca fosa, sobre aquesta es mouen les plaques. Este moviment és molt lent i no ens resulta perceptible, però porta passant milions d'anys i suposem qua seguirà així uns quants més. Degut a açò l'aparença de la Terra ha anat canviant amb el temps . 
 Es pensa que fa 225 milions d'anys , tota la Terra emergida estava unida en un únic continent  denominat Pangea . Aquest es va anar dividint , algunes parts se han unit a altres...i potser en un futur tornen totes a unir-se de nou en una composició diferent.
 Amb independència d'aquesta visió a llarg termini, a curt termini tenim clares evidències. Per exemple sabem que el continent americà se separa d'Europa i Àfrica a raó d'alguns centímetres a l'any.      
 Si fa uns segles Galileo hagué de retractar-se per afirmar que la Terra girava al voltant del Sol(E pur si muove!), com hauria reaccionat el Tribunal de la Santa? Inquisició front a la declaració de què tampoc els continents estan quiets i ja sabem que a l'Església Catòlica (i a ltres religions) el que més els plau és...l'immobilisme. 

BENEFACTOR IGNORAT

 Alva Fisher era un enginyer  oriünd dels Estat Units. Va nàixer a 1862 i va morir a 1947. Va inventar la llavadora a 1901 però no fou fou fins 1910 que la patentà. De manera progressiva va anar perfeccionant aquesta màquina i va aconseguir , mitjançant un complex sistema de canvis, que el tambor de la rentadora fóra alternant , a mesura que llavava, el seu sentit de gir. Amb això assolia que la roba eixira més neta encara. Gràcies a aquestos primers models , avui en dia, hem arribat a tenir les rentadores modernes programables. Programes que compleixen diferents funcions, segons els requeriments dels usuaries.    

 D’igual manera,  Fisher va aconseguir  desenvolupar una porta la qual incorporava el famós ull de bou. Amb açò s’evitava que l’aigua que es trobava a l’interior del tambor  esquitxara  cap afora provocant curtcircuits.

La massificació de la rentadora va tenir lloc anys després, quan l’electricitat es va transformar en un servei d’ús comú i la producció en massa d’electrodomèstics va inundar el planeta.

 Als anys seixanta del segle passat aquestos començaren arribar al nostre país. Recorde que la primera llavadora que vàrem tenir a casa era de la marca Bru i venia en una caixa de fusta que em va servir per a fer-me una espècie de caseta, un poc menuda això sí però hi cabia una taula i una cadira...menudes no cal dir.  

 Estareu d’acord amb mi que aquest inventor es mereix tota mena d’homenatges.  Per la meua part aquest poema...  

SALVE, ALVA!

Panegírics, poesies i flors

tot açò se t'hauria d'ofrenar

fins i tot carrers i places 

dedicades al teu nom

com un acte de justícia

a l'ignot benefactor

de tota la humanitat, 

(almenys l'occidental).

Ens vares emancipar

perquè ens concedires

una cosa molt preuada.

Un temps de gràcia

per poder-lo dedicar

al que més ens agradava

i no haver-nos-en d'anar 

sense llavar la bugada. 

 

Lucy Isabel De Los Reyes Tovar

QUERCUS ILEX ROTUNDIFOLIA

Al principi,en estat natural, 
mostra la seua copa ovalada 
però després la té aixafada.
És un arbre de talla mitjana
tanmateix queda com arbust
pel clima i el sòl del lloc. 
La fulla rodona,ho diu el nom,
de verd a grisenc l'anvers
i gris el revers, serrada 
com la del faig, el castanyer,
el roure o de l'alzina surera.
Com és una planta adaptable,
igual que el llençol de baix,  
viu des del nivell de la mar
fins als mil metres i escaig.
No té un port gens majestuós
però eix indemne com ninguna
de vent, tempesta i sequera
perquè la carrasca és forta  
perquè la carrasca és dura.

Segons el diccionari etimològic de Joan Coromines:
El mot [cavaller] pren aviat ample desenvolupament semàntic p. ex. pot significar 'superior, lliure': D'ací l'ús, vivíssim en tots els pobles Dellà Xúquer, de les aigües cavalleres  : les que flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització': «en este terme no hi ha cap font que ixca cavallera» (totes provenen del sistema de reg), L'Énova; «quan ha plogut molt, la font pot vindre cavallera», Bufali; per la frase «allí eixia una fonteta cavallera» explicada «que no la trau el motor», a Barxeta, es veu clar el matís originari de 'no servil, lliure'...

 Parlant d'aquest tema no puc estar-me'n de compartir amb vosaltres un poema de l'amic Josep Lozano que m'ha emocionat perquè parla , i molt bé, de coses que es perdran molt aviat com les llàgrimes en el reg...  

Aigua

Nunci diàfan de verdor, 
per les séquies i filloles 
o els braçals de la Ribera, 
tot fluint a cor què vols, 
fecundant els fraus i els solcs 
o acabant a l'Albufera, 
remorosa o riallera, 
clara sement de llecor, 
corre l'aigua cavallera.

PRUNUS PERSICA

Febrer no ha acabat encara
i la terra de flors esclata 
blanques,rosades o rogenques
tot els camps han esquitxat
alhora que els han guarnit.
Com han tingut tanta pressa
ni han esperat la fulla,
llança brillant i verda
que cobrirà la fruita
de pell envellutada
amb una única llavor
en una closca tancada.
Com ací hi ha tradició
de conrear la bresquilla
no deixaran d'aclarir-la
perquè la puguem menjar
assaborint la carn groga,
la dolçor que correspon 
i el tamany que li pertoca.

EL NOM DELS TEXANS

 El denim és un teixit emprat en la confecció de roba de treball. Encara que no hi ha unanimitat sobre l'origen, diversos estudis assenyalen que va sorgir a Europa, a l'edat mitjana. Però aquests antecedents es difuminen fins que al segle XVII es troba a la ciutat francesa de Nîmes un centre industrial tèxtil basat en el cotó, que va donar nom al denim o teixit de Nîmes. Aquest va començar a fer-se popular per la seva resistència, ja que era emprat en els seus començaments per a la realització de veles de vaixell i tendes de campanya, de tendals i lones.
 El 1853 Levi Strauss, un comerciant jueu de San Francisco va pensar a utilitzar les lones que s'empraven en la fabricació de tendes de campanya per fer roba de treball per als miners, una roba que resistira la vida a la intempèrie i el pes del mineral trobat a les butxaques.  Aquests pantalons van ser rematats amb reforços de coure  i eren tots del color marró usat per fer les tendes i sense butxaques posteriors.
 Poc després els genovesos es van encarregar de tenyir la tela amb un altre pigment blau, menys car i més abundant, extractat d'una lleguminosa colorant procedent de Java i de l'Índia que finalment va ser patentat el 1873 per Strauss amb el seu nom. El primer blue jeans de la història feia la seua aparició.   El nom d'aquesta roba procedeix de blue (blau) i jeans que és la pronunciació anglesa del nom francés  de la ciutat de Gènova que s'escriu en aquesta llengua Gènes.

CUCUMIS MELO

Entre els cavallons i els solcs
al ple de l'estiu es veu el fruit 
una el·lipse amb l'escorça verda, 
dintre una polpa olorosa i dolça 
sense oblidar les llavors
per fora d'un pàl·lid groc
per dins d'un trencat blanc.

Abans quan eren madurs, 
no tothom era capaç
d'apreciar la diferència,
entre verds i assaonats,
es portaven a la llar.  
En les bigues de la navada,
del corral la part coberta,
s'havien posat uns claus
on penjaven els melons 
lligats amb una cordeta
perquè duraren "tot l'any".

LA PLUJA DIFÍCIL

Anit vaig escoltar la remor
i em vaig dir, de goig exultant
al capdavall l'anhelada pluja,
però només va ser un assaig
i ni arribà a general.
Mentre en altres contrades
els rius se n'eixen de mare
i han d'alleujar els pantans
ací el Xúquer més esquifit, 
i les preses sense omplir.
La sequera s'ha ensenyorit
d'aquest dissortat país
on només hi persevera
i d'una forma perversa   
el vent,
brufolant de nit i dia ,
sense oferir-nos 
cap treva
secant el sec 
que ja hi era. 

A L'INREVÉS

Era un poble molt menut, així i tot comptava, entre altres serveis,
amb una biblioteca no molt gran però que per als habitants, pocs en aquell indret, satisfeia amb varietat els gustos de cadascú.
 Una persona anava a sovint a per llibres de tota mena per passar els dies entretinguda perquè per a ella era molt plaent la lectura.
Tanmateix no era contenta del tracte que allí rebia, segons ella 
l'atenció de la bibliotecària deixava molt a desitjar.
  D'aquest assumpte va parlar amb una persona amiga  que també tenia relació amb l'encarregada dels llibres. Quan tornà anar a canviar-los aquesta la va atendre amb un gran somriure i amb una amabilitat que la deixà molt sorpresa.
 Uns dies després en veure l'amiga comuna li va comunicar el fet dient-li que s'havia notat els retrets, que sospitava, aquesta li havia fet.
 La resposta la deixà una mica esmaperduda perquè aquesta li va negar que l'hagúes recriminat, molt al contrari la va felicitar en el seu nom pel tracte i l'atenció rebuda per part de la bibliotecària.

 Aquesta faula s'ha acabat i qui vulga entendre que entenga la seua
moralitat.

     
  

TASQUES DE LA LLAR

Si ho fas ningú no ho nota
si ho deixes de fer 
t'ho retreuen sense més
el treball pura rutina, 
un dia igual a l'altre
ahir, avui i demà 
saps el que ja sabíes
perquè res has après.
Recorda la cursa de la Reina Roja
"En aquest indret has de córrer molt
si vols ser-hi  sempre al mateix lloc."
quan  Alícia, viscudes les meravelles,
s'atreví, amb èxit,a travessar el mirall. 
O la condemna de Sísif,
 pujar una pedra amunt 
per un vessant costerut
 i abans d'arribar al cim
la roca rodant  avall
i ha de començar de nou.
Són aquestos pensaments
els que em vénen a la ment
quan proveïda de plomall, 
granera ,recollidor, motxo, 
poal, baietes i draps
m'enfronte a la lluita
quotidiana i desigual 
per a véncer la brutícia
i poder dir amb orgull
que ma casa no té però
que ma casa està com cal.

SABER CALLAR

Pateixen de logorrea
no saben que és silenci
parlen a tort i a dret
no diuen res d'interés
i no escolten a ningú.
Front aquest allau verbal
els altres romanen muts
i no poden dir la seua
perquè ha esdevingut 
un monòleg exterior
allò que havia de ser,
entre tots els reunits,
una plàcida conversa. 

SOTA LA PLUJA

La pluja mullava el passeig
i a mi,
a mi
no em feia cap nosa
tampoc al passeig
supose.
Més ben dit :
l'aigua em feia bé,
al passeig, 
no ho sé.


Aclariment : us recorde que la pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si és dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.
Les gotes de pluja tenen el seu origen als núvols, formats a partir de la condensació del vapor d'aigua present a l'atmosfera, a causa del refredament que experimenten les parcel·les d'aire ascendent, i cauen per efecte de la gravetat.
 Es tracta d'un meteor que forma part del cicle de l'aigua i que sembla ser que ens ha oblidat.
















e l'aigua.

OXALIS PES-CAPRAE

Ahir, passejant pel camp,
vaig veure un mantell
d'un verd esplendorós 
i d'un groc cridaner
cobrint tota la terra
de l'hort de tarongers.
És època de veure'ns molts
perquè fàcilment s'estenen 
i la rapidesa no els és aliena
ja que la capacitat invasora
és alta : la botànica ensenya.
Les fulles recorden el trèvol 
i les flors a les campanes :
toquen quan som a l'hivern 
i callen quan la primavera
de nosaltres s'acomiada.
A l'igual que altres plantes
d'aquesta especial família
conté àcid oxàlic
que li proporciona
un gust prou acerb
d'ací que al meu poble
es coneguen com agrets.