Encara que no hi ha unanimitat sobre l'origen, diversos estudis assenyalen que va sorgir a Europa, a l'edat mitjana. Però aquests antecedents es difuminen fins que al segle XVII es troba a la ciutat occitana de Nimes un centre industrial tèxtil basat en el cotó, que en francès donà nom al denim, corrupció de (sarge) de Nîmes. El nom denim passà a l'anglès en el marc de l'elaboració dels texans, i sembla que és mitjançant l'anglès que aquesta denominació ha anat implantant-se en altres llengües.
El 1853 Levi Strauss, comerciant de San Francisco va pensar a utilitzar les lones que s'usaven en la fabricació de tendes de campanya per a fer roba de treball per als miners, una roba que resistís la vida a la intempèrie i el pes del mineral trobat a les butxaques. Aquests pantalons van ser rematats amb reforços de coure, eren tots del color marró usat per fer les tendes i sense butxaques posteriors.
Poc després els genovesos es van encarregar de tenyir la tela amb un altre pigment blau, menys car i més abundant, l'indi extractat d'una lleguminosa colorant procedent de Java i de l'Índia que finalment fou patentat el 1873 per Strauss amb el seu nom. El 1880 el químic Adolf von Baeyer obtingué un colorant blau des de l'àcid antranílic, i els pigments d'origen biològic foren abandonats.
El nom d'aquest pigment arribà als EUA sota la denominació francesa de bleu de Gênes ('blau de Gènova'); en una mena d'adaptació fonètica, el nom s'hi deformà en blue jeans, que acabarà donant nom als texans en anglès.
