LA IMPORTÀNCIA DE LA PERSPECTIVA

Un esdeveniment real pot ser –i sol ser- viscut per més d’una persona simultàniament. Una novel·la pot oferir diferents perspectives sobre el mateix fet, però només una a la vegada. I  fins i tot si s’adopta un mètode narratiu “omniscient” , relatant l’acció de d’una altura pròpia de Déu, normalment privilegiarà sols un o dos dels possibles punts de vista” des dels quals la història podria ser contada, i es concentrarà en com els esdeveniments afecten a eixes persones. La narració totalment objectiva, totalment imparcial, pot ser una aspiració vàlida en periodisme o historiografia, però una història fictícia difícilment captarà el nostre interès si no sabem a qui afecta.

 Es pot afirmar que elegir el o els punts de vista des del qual o els quals va a contar-se la història és la decisió més important que el novel·lista ha de prendre, doncs influeix enormement sobre la reacció, tant emocional com moral, dels lectors front els personatges ficticis i les seves accions. La història d’un adulteri, per exemple –qualsevol adulteri- ens afectarà de forma diferent segons si es presentat principalment des del punt de vista de la persona infidel, o del cònjuge traït, o de l’amant, o observat per una quarta persona. “Madam Bovary” narrat principalment des del punt de vista de Charles Bovary seria un llibre molt diferent al que coneguem.

  Un dels símptomes més habituals que delaten un escriptor mandrós o sense experiència és la incoherència en el maneig del punt de vista.

 Naturalment no hi cap llei o norma que diga que una novel·la no deu canviar el punt de vista en qualsevol moment en què l’autor ho decideisca , però si això no es fa d’acord amb algun pla estètic o principi, la participació del lector es veurà pertorbada.

El 1957 l’escriptor britànic Lawrence Durrell publicà “Justine”, en 1958 “Balthazar”, el mateix any Mountolive i a 1960 “Clea” . Aquesta tetralogia es coneix com “El quartet d’Alexandria” i es refereix a uns esdeveniments que ocorren a la ciutat egípcia just abans i durant la segona guerra mundial. Els tres primer llibres conten essencialment la mateixa història però des de diferents perspectives. Només en la part final “Clea” la història avança en el temps i assoleix un desenllaç.

 Durrell sí que va canviar el punt de vista però ho va fer en tres llibres i malgrat contar els mateixos fets són tres novel·les diferents.