IN MEMORIAM

 A Carlet molta gent pensava que érem cosines però no importa ja que érem més perquè des de què faig ús de memòria Maribel ha format part de la meu vida.
 Quan hem jugat, parlat, cantat, rist i plorat!
 Quantes Nits de Nadal hem passat sopant a la voreta del foc tanmateix el que més ens escalfava era la teua hospitalitat!
 I les nostre converses de llibres, de cine, de música, de teatre, de viatges bevent-nos una copeta de vi.
 Quan he travessat moments díficils sempre he tingut la porta oberta només cridant-te : Mari!, Mari!. Rebia una abraçada ben forta i sempre estaves disposada a escoltar-me.
  I el regal de poder gaudir de la teua presentació del meu llibre de poemes , així diu un d'ells :

L'estació que més m'agrada
és la tardor
 i el groc el color 
que més em plau.
Com el fruit d'aquell arbre, avui desaparegut,
de soca concisa i fulles fosques allargades
que hi era a l'hort de la tia Aïda
al que pujàvem Maribel i jo
a fer-nos escoltellets.
Dalt d'aquest ens contàvem
allò que no haguérem pronunciat
en cap altre lloc i quan baixàvem
perquè sentíem cridar-nos
-a la taula i al llit al primer crit-
nespres, fulles i secrets,
penjaven de les branques.

 Maribel deixes òrfenes de la teua presència, de la teua veu, del teu somriure i sobretot de la teua amistat moltes persones : jo sóc una d'elles.

POEMA DE L'AVI DE PASQUAL M.

Oda a Espanya

Joan Maragall 1898

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill

que et parla en llengua - no castellana:

parlo en la llengua - que m'ha donat

la terra aspra:

en 'questa llengua - pocs t'han parlat;

en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries - i els teus records,

records i glòries - només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes - vida és la sang,

vida pels d'ara - i pels que vindran:

vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies - a morts els fills,

te satisfeies - d'honres mortals,

i eren tes festes - els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens

dels fills que duies - a que morissin:

somrients marxaven - cap a l'atzar;

i tu cantaves - vora del mar

com una folla.

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;

que el plo' et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

RELAX

En l'altar que dedique als meus directors de cine, ocupa un lloc destacat el genial Billy Wilder. Menys el western (va nàixer a l'imperi austrohongarés) va conrear tots els gèneres. El negre "Perdició", el drama "El crepuscle dels déus", la comèdia agredolça "L'apartament", la romàntica "Sabrina", sense oblidar la famosa "Some Like it Hot" coneguda a Espanya com "Con faldas y a lo loco" títol mereixedor de pena de càrcer. La fi d'aquest film conté una de les frases inoblidables del seté art just colofó a tota la pel·lícula : "Ningú no és perfecte". 
 No obstant avui vull comentar una altra frase seua farcida d'ironia, "Cap bona acció queda sense càstig", no sé si serà veritat en tots els casos però d'aquest país a on vivim i sofrim  jo en triaria una altra "Molta acció dolenta és recompensada". Només heu de fer memòria.
   

LAMENT

Tristor
pena
dolor,
que pobres
i esquifides
ens semblen
les paraules!
quan les emocions
no ens caben dintre
i no tenim conhort
ni ens queden llàgrimes
per a continuar el plor
ni tampoc veu
per a pregonar
l'atribolat clam.

ACTE DE PRESÈNCIA

Aquest matí semblava
que la pluja 
ens acompanyaria
tot el dia.
Ha estat curta la durada
perquè aquesta vesprada
un tímid raig de sol
caient obliquament 
sobre un toll d'aigua
oferia una tonalitat
costa de creure-ho!
daurada.   

FOLLIA

Han coincidit,
en el camp
els agrets,
la flor
dels arbres
fruiters
i la del 
taronger.
Mentrestant
no ens cansem
de repetir :
"l'oratge s'ha 
tornat boig". 
Tranquil·litat
senzillament : 
s'ha humanitzat.

ORACIÓ

Qui atendrà
la meua pregària?
A qui imploraré
per tal d'eixir
d'aquest enutjós
i insuportable
neguit?
Com m'agradaria
tenir fe! 
en aquest moment
com m'agradaria
creure!

DEIXALLES

A la vora del riu
no m'he deixat
les espardenyes
sinó les cabòries
de la meua ment
encara que m'ho digueu
jo no tornaré a per elles.