És molt important fer una
reflexió sobre la ideologia subjacent en el llenguatge.
La ideologia és forçosament
verbalitzada, la llengua es nodreix de les ideologies en el mateix moment que
les transmet i les conserva. Cada ideologia és un llenguatge i disposa d’un
llenguatge, si aquest manca aquella no es dóna.
A tota teorització li cal un
suport per a elaborar-la : la cultura. I no deixa de ser simptomàtic que l’home
intente en cada generació de substreure a la dona, amb arguments semblants,
aquella que roman als seus ulls la concessió més perillosa.
El llenguatge és el punt crític
d’un problema més general, el de la relació entre les dones i el “saber”, entre
les dones i la cultura, entre les dones i la ciència.
Anomenar és un dret i la prerrogativa de fer-ho la té el grup dominant
sobre el dominat. Allò que podríem definir com selecció cultural per analogia a
selecció natural.
M’explique : en un entorn
natural les condicions determinen qui té més garanties d’èxit i per tant de
rang : la selecció natural afavoreix el seleccionat que és el millor adaptat a
les condicions de l’entorn però en un grup social la natura ja no té una
influència única, a més de la selecció natural opera una selecció cultural. A
diferència de la selecció natural que afavoreix el seleccionat, la
selecció artificial afavoreix el
seleccionador. (Cortesia de les col·legues científiques).
El seleccionador cultural
determina quins altres trets s’han de considerar també com mereixedors d’una
alta jerarquia social.
La mitologia, la religió, la
literatura consoliden paradigmes de comportament que tenen una missió clara en el procés de
culturització de grups i el seu mitjà és el llenguatge.
Qui detenta el poder pot
imposar quins valors , quines característiques a més de les necessàries per a
sobreviure a l’entorn van a ser considerades pel grup com un valor afegit i per
tant van a ser qualitats mereixedores de rang. (Seria una espècie d'IVA cultural).
Filòsofs, pensadors i literats ens han anat
desvelant al llarg de la història del pensament occidental, els trucs de
prestidigitació que fan que el món semble ser d’una determinada manera , posant
al descobert els mecanismes ideològics de la dominació. No obstant aquestos pensadors tan
clarividents per a desvelar els mecanismes de dominació de l’home per l’home no
foren tant sagaços per a estendre les seues anàlisis als mecanismes de
dominació d’un gènere sobre l’altre. Sens dubte els sobraren els motius però
els mancà motivació i és que sense motivació al subjecte humà li falta energia.
En el cas de les dones els
sobraven tant els motius com les motivacions, el que els mancava eren els
instruments. Accés a la cultura i disposar de recursos propis.
No hi ha prou amb prendre
consciència de la injustícia calen els mots per a expressar-la i els arguments
per a denunciar-la. Sense oblidar la independència econòmica.
L’assaig de Virgínia Woolf “Una habitació pròpia” no és només un títol :
és una reivindicació.
I tanquem la sessió recordant el diàleg
que mantenen Alícia, (que ja no hi és al país de les meravelles) i Humpty
Dumpty . La protagonista li retreu que ell no pot fer que les paraules cada
vegada vulguen dir una cosa diferent.
La resposta és modèlica : “la
qüestió no consisteix en saber el significat de les paraules, la qüestió
consisteix en saber qui és l’amo.”
