UN NÚMERO FRAGANT

L'Original Eau de Cologne fabricada per la firma Johann Maria Farina Gegenüber dem Jülichs-Platz va ser creada per l'italià Giovanni Maria Farina (1685-1766) a principis del segle XVIII. Aquest aroma era bastant innovador per a l'època, ja que es tractava d'una fragància molt fresca en contraposició a la dels carregats perfums (sobretot francesos) que s'usaven en aquell temps. Gràcies al Eau de Cologne la ciutat de Colònia va ser reconeguda a Europa entre els segles XVIII-XIX com «Ciutat de Fragàncies». A més van ser creats per a persones que pretenien emetre olors agradables als seus voltants.
 Potser la marca d'Aigua de Colònia més famosa del món siga la també alemanya 4711. Aquesta coneguda fàbrica es va instal·lar gairebé 100 anys després que l'original i va prendre el seu nom per trobar-se en carrer Glockengasse número "4711", al centre de la ciutat de Colònia . Tot i que la fragància 4711 és diferent a la «Original Eau de Cologne» de Farina, aquesta marca s'ha fet mundialment coneguda i posseeix també una llarga tradició.
 Els orígens de 4711 van estar marcats per la compra en 1803 d'una llicència a un Farina homònim de GM Farina, a Bonn, Alemanya. La compra la va realitzar Wilhelm Mülhens, fundador de 4711. 


La definició «Aigua de Colònia», o simplement «colònia», s'ha tornat amb el temps genèrica en perfumeria. Actualment es considera «colònia» a aquell compost perfumat en què la proporció d'olis essencials d'origen vegetal en el solvent (alcohol diluït en aigua) sigui major del 5% i menor del 10%.

CARPE DIEM

Per al Club dels Divendres


En dies tan bons
et costa de creure
que existeisca
la maldat
la bogeria
la tristesa
la malaltia.
Però avui toca
gaudir del sol
de la natura
de l'amistat
i, no cal dir! 
de la lectura.

PERSPECTIVA

Només amb un tímid sol
avui ja n'hem tingut prou
per a què la serotonina
augmente el seu nivell
i ens faça veure el món
en comptes de grisenc
d'un lluminós color. 

PERSPECTIVA

Només amb un tímid sol
avui ja n'hem tingut prou
per a què la serotonina
augmente el seu nivell 
i ens faça veure el món
en comptes de grisenc 
d'un  lluminós  color. 

NO TENIM COSTUM

El Magre
(cas insòlit)
porta aigua
en el seu llit.
La gent guaita
des del malecó
o des del pont
per tal de veure
en directe 
i en viu
un riu, 
que avui 
el seu nom
desdiu. 






. 

ASPHODELUS FISTULOSUS

Ja comence a veure-les
als margens del camí 
o a la vora de senderes
amb les flors blanques 
o lleugerament rosades
això sí sempre creuades
per un fosc nervi al mig. 

És de Sant Josep la vareta
que a mitjans de  març 
li ret l'homenatge
del què s'obliden 
les falles.

DOS COLORS

Els meus records
no són en absolut
d'un pati de Sevilla
però sí d'un indret 
on madura la llimera.
Les heu vistes farcides
de les fruites daurades
penjant de les branques
descansant els ulls
del verd de les fulles. 

GEMMES

Com cada any
contemple
amb tendresa
l'incipient
brot vegetal.
Em fa goig veure
l'incruent triomf 
de la renaixença.

PASSER DOMESTICUS

El mascle de color terrós
jaspiats ales, cua i dors
fosc el bec, fosc el ventre
les galtes emblanquinades 
a la gola un pitet negre. 

Tota terrosa i grisenca
és, en canvi, la femella,
pit i ventre més clars
però van anant igual
de forma molt peculiar.

Quan al niu,mal acabat,
hi són els pollets amb fam 
l'alimenten entre els dos 
fins que mamprenen el vol 
als quinze dies passats.

Des de temps immemorial
conviuen entre els humans
tant és així que captius 
viuen més que en llibertat.

Per tres voltes a la plaça
el poeta els deia adéu
perquè marxava i no sabia

quan podria tornar a l'illa.

Si la teulada es fon
no tenen lloc on niar
perdent tota referència
des d'on alçar el vol.

Els haurem d'acomiadar
perquè els que se'n van  
són els teuladins d'antany.

DE VEGADES

Em pregunte
si al teu record
encara tens lloc
per fer memòria
d'aquells anys
ja tan llunyans!
jo no he pogut
guardar-los  
al calaix de l'oblit.

DESACORD

Diu una sentència oriental :
Un és amo dels seus silencis
i esclau de les seues paraules.
Per la meua part
estic més penedida
del que he callat.
I entone el mea culpa
en una pàgina en blanc.

ADN I AMBIENT

Dec a la genètica
una bona memòria
per via paterna
i sentit de l'humor
per via mitocondrial
la bona educació
se la dec a tots dos.
Sóc de poble
no envege 
als de capital
que per no saber
no saben ni tan sols
d'on bufa el vent.

SALIX BABYLONICA

Mai no sabrem 
perquè plany
el salze plorós
en comptes
d'estar joiós.
Conté salicina
des d'antuvi emprada 
contra febre i dolor.
Precursora natural
de la famosa aspirina
que la porta en el nom
(científic no cal dir)
I per acabar d'adobar-ho
l'altre mot per designar-lo
(en la nostra llengua és clar)
és ni més ni menys 
que desmai.

LA PROMESA DE LA TERRA

   Si la història del repatriat fa de l’Odissea una experiència individual , la fundació d’una nova pàtria es presenta com una aventura col·lectiva.

 El poema èpic que millor explica aquest itinerari és l’Eneida, protagonitzat per un  grup de troians supervivents de la derrota bèl·lica , encapçalats pel valerós Enees. Aquest col·lectiu solca la mar a la recerca d’una terra pròspera on fundar la seua futura pàtria, localitzada en la península Itàlica.

  Un text apassionant que el seu autor, el poeta llatí Virgili, va concebre amb una forta càrrega ideològica : impulsar des de la literatura una consciència nacional romana enfortida per uns indispensables referents mítics.

 Un text apassionant que el seu autor, el poeta llatí Virgili, va concebre amb una forta càrrega ideològica : impulsar des de la literatura una consciència nacional romana enfortida per uns indispensables referents mítics.

  La progressió dramàtica de l’Eneida és típica de tots els arguments al voltant de la terra promesa, posteriors o anteriors. El seu esquema és aplicable, pas a pas, a un relat tan impactant com l’Èxode bíblic, on assistim a un viatge molt semblant al dels troians.

 A l’Èxode, una comunitat esclavitzada (els jueus sotmesos pels egipcis) és conduïda per un líder (Moisès)  que, inspirat per la veu de Jehovà, els guia en un recorregut ple d’incidents tant externs (amb els pobles enemics) com interns (conflictes amb el líder per mancança de fe). L’itinerari discorre pel desert i encara l’evoquem quan ens referim a la “travessia del desert” que algun partit polític ha de dur a terme). 

  Després de molts anys i enormes penalitats arriben al lloc de destí, la terra promesa, que en el cas de Moisès no arribarà a compartir amb el seus, expiant amb aquesta privació les febleses de la comunitat.

DIPLOTAXIS ERUCOIDES

La blancor 
ha envaït 
els marges 
dels camins
que porten
als camps :
de tarongers
de bresquilleres
de caquissers
d'albercoquers.
La ravenissa
és la sobirana
dels primers
dies del tercer 
mes de l'any.