Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

viernes, 23 de octubre de 2015

DE CINE

Començà passejant per la Vall de l'arc de Sant Martí, posà en unes imatges inoblidables la dita "qui té padrí el bategen", va narrar la història d'un paranoic tafaner telefònic, ens va fer viatjar pel cor de les tenebres, amb el brat pack ens va assabentar de la llei del carrer, i també de la llei seca quan ens féu visitar un club on tocaven els millors músics de color però que rebutjava l'entrada als negres...I last but not least també anàrem a Transilvània...

 Aquest cineasta que enguany ha rebut el Premi a les Arts Infanta d'Astúries és un clar exponent dels directors que en la dècada dels 70 del segle passat marcaren el nou inici d'una nova era de Hollywood.
  Si voleu saber més sobre ells i sobre els actors que interpretaren les seus obres us recomane el llibre Moteros tranquilos, toros salvajes de Peter Biskind, amb paraules de Carlos Boyero "morbós, dur, documentat i imprescindible".  






jueves, 22 de octubre de 2015

MATERIAL GIRL

Moltes confusions que tenen les persones respecte a la ciència són per l'ús d'un mateix terme en l'àmbit normal i en el científic amb diferents accepcions.
 Per exemple Dur des del punt de vista de la ciència significa "difícil de ratllar" i el seu contrari és Bla : fàcil de ratllar.
 Amb l'ungla pots ratllar molts tipus de fusta, però no el metall. Així doncs, la fusta és més blana que les teues ungles i aquestes més toves que el metall.  
 Tanmateix dur no és el contrari  fràgil. 
 Fràgil és, per dir-ho senzillament, que li pegues un cop i es trenca.
 Ja saps que el diamant és la substància més dura. Amb un diamant pots ratllar qualsevol altre material.
 No ho proves (en el cas de què en tingues) però amb un cop de martell els faries a miquetes perquè un diamant és alhora dur i fràgil.
 (A més a més quina forma seria eixa de tractar els millors amics d'una xica?)... 

miércoles, 21 de octubre de 2015

CÚPULES I MOLÈCULES

Richard Buckminster Fuller o senzillament "Bucky" (Milton, Massachusetts), 12 de juliol de 1895 - Los Angeles 1 de juliol de 1983) fou un nord-americà, visionari, dissenyador, arquitecte, inventor i escriptor.
Els treballs més coneguts de Fuller són les seves cúpules geodèsiques que es poden veure per exemple en edificis emblemàtics, o en estacions de radar. La seva construcció es basa en l'aplicació dels principis bàsics per a construir estructures simples com tetràedres, octàedres,... a estructures esfèriques més complexes, extremadament lleugeres i estables.
Un tipus de molècules químiques, formades exclusivament per àtoms de carboni, porten el seu nom, són els ful·lerens i s'anomenen així per la semblança d'aquestes molècules a les cúpules que dissenyà Fuller.
  
 El ful·leré és la tercera forma molecular més estable del carboni, després del grafit i el diamant. La primera vegada que es va trobar fou en 1985: La seva naturalesa i forma s'han fet àmpliament conegudes en la ciència i en la cultura en general, per les seves característiques físiques, químiques, matemàtiques i estètiques.  Destaca tant per la seva versatilitat per a la síntesi de nous compostos com per l'harmonia de la configuració paradigmàtica de les molècules amb hexàgons i pentàgons: el icosàedre truncat i els cossos geomètrics semblants, amb major nombre de cares.  









martes, 20 de octubre de 2015

PLUJA

Carrer mullat
calaix eixut
sentenciava
l'antiga dita
dels botiguers
d'aquesta terra.
Sabien molt bé
que a la majoria
de la gent d'ací
no li  plau prou
eixir quan plou.

lunes, 19 de octubre de 2015

NÚVOLS AMB LLAVORS

Em plauen els  dies
grisencs i tardorencs
perquè t'abstrauen
del que t'envolta,
t'ofereixen temps
per a dialogar
amb tu mateix.
Reflexionar
sobre afers
que deixes 
de banda
si el sol 
llueix.

jueves, 15 de octubre de 2015

NO SEMPRE

Es diu
que ets
esclau
dels mots
i amo
dels silencis.
De vegades però
no haver parlat
en un moment
determinat
és una conducta
que arrossegues
com una cadena.





miércoles, 14 de octubre de 2015

CUORE GUERRIERO/ CUORE SPORTIVO

 De llegendes sobre l'origen d'un dels símbols més famosos de Milà, il Biscione (la serp), n'hi ha moltes, però el ben cert és que la representació de la serp amb un home a la boca ve de l'escut d'armes de la família Visconti, que es va convertir en l'emblema de tot Milà en el moment en què eren senyors de la ciutat.   
  Va ser al voltant de 1100, l'època de la Segona Croada dels cristians a l'Orient Mitjà. Ottone Visconti comandava els set mil milanesos dedicats a guerrejar. Durant el setge de Jerusalem, Ottone es va enfrontar en duel al sarraí Voluce que va lluitar sota la bandera d'una serp devorant un home.
 Segons la llegenda, un cristià mai no s'havia enfrontat a un guerrer més ferotge i difícil de derrotar. Empresa en la que va tenir èxit  Ottone. Després d'hores de duel duríssim va aconseguir assestar un cop mortal a l'enemic i enderrocar-lo. Quan Voluce era estès a terra mort, Ottone el va despullar, segons la tradició, de les seves armes , insígnies i bandera, que va portar a Milà com signe de la seua prestigiosa victòria. Per no oblidar-la volgué que la família Visconti l'adoptara com a símbol.  

L'1 de gener de 1910, un grup d'industrials llombards decideix fabricar automòbils. Al juny d'aquest mateix any es constitueix l'Anonima Lombarda Fabbrica Automobili, que adopta com a símbols la creu roja sobre camp blanc de la insígnia de Milà i el Biscione sobre blau dels Visconti
   Se m'oblidava un dels fundadors es deia Nicola Romeo. 

 



martes, 13 de octubre de 2015

VALL DE VALLS

Són ocres
vermelloses
groguenques
les fulles 
que esperen
el declivi
mentre
faigs
roures
bedolls
als vessants
dels  monts
i pollancres 
a la vora  
dels rius
i rierons 
ens ofrenen
el to superb
de la tardor. 

miércoles, 7 de octubre de 2015

AD NAUSEAM

S'usa i abusa 
d'aquest mot
en cercles 
de tota mena
en l'àmbit 
educacional
en corrents 
ideològics
-potser els que més-
fins i tot en el món 
editorial...
I podríem seguir 
sense aturar.
Si voleu saber 
quin és 
us el dic 
sense trigar
es tracta de 
-per descomptat!- 
 del conspicu
transversal. 


martes, 6 de octubre de 2015

PASSAR EL RUBICÓ

El Rubicó era un riu que constituïa la frontera entre la Gàl·lia Cisalpina i Itàlia. El governador de la Cisalpina no podia travessar-lo amb les tropes sense una ordre del Senat.

 Juli Cèsar es va decidir després de grans vacil·lacions a creuar-lo amb el seu exèrcit l'any 50 abans de Crist. Des d'aleshores s'ha pres aquesta frase com l'expressió de prendre una posició dràstica front una situació compromesa.

 Tradicionalment s'ha dit que Cèsar pronuncià al prendre aquesta decisió la frase Alea iacta est - la sort ja ha estat tirada -. Sembla ser que el que va dir exactament fou una expressió grega que literalment significa els daus ja han estat tirats, així la locució llatina seria una traducció més aviat aproximada. 

 Qualsevol frase que fóra l'important és que va passar el riu i va canviar la historia de Roma.
   

lunes, 5 de octubre de 2015

DISTINCIÓ

No em plau 
la idea 
de possessió
m'agrada més 
la de pertinença
puix no em sent 
la propietària
d'aquell lloc
però una part 
molt important
de la meua vida
n'ha quedat lligada
com la cendra al foc.


viernes, 2 de octubre de 2015

A ERNEST

He quedat a dinar 
amb un amic 
sé d'ell
però fa temps 
que no l'he vist.
Ganes de dir-li 
que trobe a faltar
les nostres converses
de no acabar mai
parlant i esbrinant 
sagrat i profà,
que sent el seu buit
que a hores d'ara
a penes s'ha omplit.

jueves, 1 de octubre de 2015

PREGUNTA SENSE RESPOSTA

  Jorge Luis Borges sempre deia que estava més orgullós del que havia llegit que del que havia escrit. Borges era un home que sabia llegir però així i tot es va quedar amb les ganes de llegir el final impossible d'El misteri d'Edwin Drood de Charles Dickens.  Aquesta és la seua última novel·la perquè Dickens es va morir sobtadament abans d'acabar-la, als 58 anys d'edat en la seua casa de Gad's Hill. També és la primera novel·la si per primera entenem la primera novel·la policial de Charles Dickens, la primera en la que l'escriptor anglés es dóna el luxe de narrar a la manera del seu benvolgut amic Wilkie Collins , relatar un repte lògic i un misteri, un asasinat envoltat per un ambient opressiu i asfixiant que avança amb l'extrema agilitat d'un gran escriptor fins la culminació d'un desenllaç inesperat, un desenllaç que mai no sabrem...
 Alguns aprofitats intentaren convèncer  Wilkie Collins de què acabara l'obra del seu amic però aquest sempre es va negar.
 Wilkie Collins està considerat amb la novel·la La pedra lunar   (1868) com uns dels primers en arribar a l'escena del crim (literari és clar!).

"Un dels rars divertiments intel·lectuals que encara li queden a la humanitat és la lectura de novel·les políciaques. Aquesta opinió tal vegada li provocarà una mena d'estupor, no tant perquè jo tinga predilecció per aquestos autors, que es troben entre les meues lectures de capçalera, sinó perquè m'atreveisca a confessar-ho."
 Fernando Pessoa