Juglans regia

 Abans no abundava la fruita a l'hivern.
Els llauradors solien tenir plantat
un arbre d'escorça grisa al cantó d'un camp
que feia un fruit que es podia guardar.
Quan era temps l'abatollaven
 i després d'arreplegar-lo,
en sacs dalt del carro
el duien a casa, on les dones,
enraonant li llevaven la corfa.
Jo encara tinc presents
les mans ennegrides
de pelar nous
d'una tia àvia.
Aquestes nous farcien les figues
-assecades al sol en un canyís-
que ens menjàvem a casa
quan arribava el Nadal.
Molt anys després he sabut
que les cèl·lules es diferenciaven
mitjançant el el nom-en grec-
d'aquest postre discret i senzill.