Històries de Filadèlfia

 A finals del segle XIX un advocat anglès, Jonathan Harker, es trobava de viatge per l’est d’Europa  . S’havia citat allí amb un comte romanès per a qui havia gestionat la compra d’una casa a Londres. Molt prompte queda clar que el comprador no era un client ordinari. En el poble, situat davall del castell, la sola menció del seu nom fa que a l’hostaler se li gele la sang. Els habitants de l’aldea se senyen quan el senten i posen alls i creus en las mans d’Harker.   

 Un fantasmal viatge en carruatge porta l’advocat front l’esgarrifós castell del comte. La lluna brilla a través dels núvols, allà lluny udolen els llops i la tremolosa llum de les veles dibuixa inquietants ombres en els murs del vell edifici.

Bram Stoker mai no va estar a Romania però va fer una bona investigació sobre ella en el Museu Britànic. En “Dràcula” , publicada per primera vegada en 1897, Stoker emplaçà el castell del vampir en l’altiplà d’una muntanya “ en la frontera entre tres estats : Transilvània, Moldàvia i Bucovina, en el centre de la serralada dels Càrpats; una de les regions més salvatges i desconegudes d’Europa”.

  

 En Occident , la pròpia paraula Transilvània suscita imatges de llops udolant, tempestes enmig de la nit , camperols d’aspecte demoníac i el cortès i greu accent del comte Dràcula tal com l’interpretava Bela Lugosi. Tot i que la figura històrica en que es basa la figura del vampir, Vlad l’Empalador, va tenir el seu castell en la planura de Valàquia, la història de Stoker quadra més en l’àmbit de Bucovina i Moldàvia que en Transilvània.

Valàquia, Bucovina i Moldàvia pertanyen a Orient : el món del cristianisme ortodox, de supersticions populars i d’èxtasis místics. Però Transilvània forma part d’Occident.               

 Segons l’historiador John Lukacs, la identitat occidental de Transilvània és la clau de la seua història i de la seua fauna humana. Lukacs al·lega : Transilvània va tindre la seua Edat Mitjana, catedrals, monestirs, un alè de Renaixement, el seu Barroc, la seua Il·lustració , és a dir els períodes històrics que configuraren Europa...però que no existiren en els països del voltant.

 Els turcs conquistaren la totalitat dels Balcans i part d’Hongria, tanmateix no conquistaren Transilvània.

 Mentre la planura d’Atenes, amb el seu Partenó -  per no mencionar Moldàvia i Valàquia- feia la migdiada d’un somni oriental i otomà, Transilvània proclamava la seua Il·lustració, amb llibertat i igualtat per a catòlics i protestants.

  

   Ara hem de deixar l’est i l’oest d’Europa perquè hem de fer un llarg viatge. Travessem l’Oceà Atlàntic per a dirigir-nos cap al nord-est dels Estats Units, concretament al que té per capital Harrisburg però la ciutat més coneguda del qual és Filadèlfia. Esta zona va ser explorada per Henry Hudson i en 1681 va passar a ser propietat de William Penn que en va fer un refugi contra la intolerància religiosa europea , establint un govern tolerant i democràtic, fet que atragué a nombrosos colons.                      

 Només calia posar-li nom. William Penn havia quedat tan impressionat amb les mesures il·lustrades adoptades en Transilvània que es plantejà batejar així la seua colònia.

  

  A l’estat nord-americà se’l coneix amb el cognom del seu fundador i el final del nom d’una terra molt , molt llunyana.

 Els Apalatxes i el Càrpats acaben igual.  

(Música recomanada : Pensylvania 65000 de Glenn Miller)