EL GUARDIÀ DE L'INFERN

 Hesíode era un escriptor grec a qui se sol datar en el segle vuitè abans de Crist. En el seu poema “Teogonia” explica l’origen del món i (cosa que ve a ser igual en la línia del pensament mític que el caracteritza) dels déus.

 El món és fruit de l’ordenació de Zeus després de vèncer els Titans i proclamar-se sobirà del cel. I com sempre que hi ha un dalt i hi ha un davall. Si el cel hi és amunt, l’infern ha de ser dessota. Si hi ha un amo dalt, davall n’hi ha un altre. En aquest cas va ser Hades qui va obtenir el domini sobre el món soterrani. O siga que l’infern era la casa d’Hades i com tota casa com cal el guardià ha de ser un gos. Però, és clar, no un animal qualsevol, ha de ser un ca monstruós. Cèrber, així es deia la criatureta, vigilava les portes de l’infern impedint que entraren els vius i se n’eixiren els morts.

 Hesíode  el descriu amb cinquanta caps, tanmateix per a major comoditat de les arts plàstiques li les van rebaixar a tres i els tres caps de Cèrber són de domini públic.

 El poeta llatí Ovidi cita els seus tres terribles lladrucs i el seu compatriota Virgili les seues tres horripilants goles. I és precisament el poeta de Màntua qui acompanyà un poeta florentí en la seua davallada a l’infern on, com no!, troben el guardià de l’Hades. Dant li confereix característiques humanes per agreujar la índole satànica d’aquest.

 Euristeu, rei de Micenes, ordenà a Hèrcules els seus famosos treballs . L’últim fou lluitar contra Cèrber i portar-li’l. Una vegada complit l’encàrrec, el rei l’obligà a tornar-lo al lloc d’on l’havia dut. Llegenda que ens informa tant del valor i força de l’heroi com del poc trellat del sobirà.

 Fa ja temps que els periodistes esportius acostumaven a denominar com Cèrber, o Cancerbero en castellà, el porter d’un equip de futbol. Afortunadament aquesta moda tan pedant ha passat a l’oblit tot i que alguns, inassequibles al desànim, continuen l’habitud.

 Com es molt fàcil d’observar els porters tenen només un cap encara que de vegades voldrien tenir més de dos braços sobretot per a evitar el descens de categoria que, com és ben sabut, és l’Hades particular dels clubs.