El rei i la font

Una de les matèries més susceptibles de manipulació és, sens dubte la història. Quan jo, i molta més gents és clar, era estudiant de Batxiller, el llibre de text dedicat al Història Universal ens va vendre una imatge, entre altres nombrosos exemples, molt distorsionada del primer rei Borbó del país veí, Enric IV de França.
 Una dels arguments esgrimits en contra seva era la famosa frase "París bé val una missa" en abjurar de les seves creences protestants per a convertir-se al catolicisme i poder d'aquesta manera pujar al tron francés.
Es qualificava l'acte de manca de coherència i honestedat per no seguir seva fe fins les últimes conseqüències.

Després de molts anys i molt de llibre pense que puc entendre els seus motius per a dur endavant aquesta decisió. Al segle XVI França es trobava arrasada i immersa en la ruïna total a causa de les guerres de religió. Hugonots, així es denominaven els protestants al país gal, i papistes continuaven matant-se i no deixant que la societat avançara. Sí el Borbó va abjurar però se'ls va oblidar contar-nos que era l'única forma d'aconseguir la pau perquè quan va ser rei va promulgar l'Edicte de Nantes on s'establia la llibertat de culte i tallava les discriminacions per raó de fe. Corria l'any 1598.

Entre les seves realitzacions es compta la d'haver portat l'aigua a la capital. El poble denominà la font a on anava a proveirse'n com la dona que als Evangelis va traure aigua del pou per a calmar la set de Jesús. Avui, en compte de la font i al mateix lloc es troben uns grans magatzems però ha quedat  el record perquè aquestos es diuen "La Samaritain".