Molts hongaresos, que després de la mort del rei d’Hongria havien quedat sotmesos a la sobirania de l’emperador austríac, eren protestants i lluitaren contra aquest en les guerres de religió. A més, en acabar la Guerra dels Trenta Anys, els nobles hongaresos es rebel·laren en diferents ocasions i, finalment, cridaren en el seu ajut els seus veïns: els turcs.
El sultà va acceptar de bon grat i amb benevolència aquella petició d’auxili. Feia temps que desitjava una guerra, ja que els seus soldats i guerrers havien esdevingut massa poderosos en la pàtria. Tenia por que li plantaren cara i se n’alegrà de poder-los enviar fora. Si queien en combat.. almenys s’hauria lliurat d’ells.
Així que l’any 1683 armà un gegantí exèrcit amb tropes de totes les parts del món que marxà contra Àustria davall el comandament del primer ministre o gran visir Kara Mustafà. Eren més de 200.000 homes ben armats, amb roba estranya i vistosa, amb turbants i banderes a on es podia veure el seu signe : la mitja lluna.
Els exèrcits de l’emperador, acantonats a Hongria , no van aconseguir resistir l’atac i deixaren que els turcs s’acostaren fins a Viena. La ciutat tenia aleshores, com qualsevol altra urbs, fortificacions que foren posades a punt a corre cuita de manera provisional, mentre es feia recollida de canons i queviures.
La ciutat hauria de ser defensada per 20.000 soldats fins que l’emperador arribara en el seu ajut amb els aliats.
Els temps anava passant i els genets turcs ja eren a les portes. El colossal exèrcit va acampar al voltant de Viena i comença a disparar els canons i minar les muralles. Els vienesos es defensaren amb totes les seves forces. Sabien el que es jugaven.
Durant diferents intents d’assalt, amb poc d’èxit, contra els vienesos, els turcs decidiren atacar-los per sorpresa amb una nova estratègia. Pensaren soscavar el terreny i així evitar les muralles però actuant només de nit. Els forners, que treballaven a eixes hores, se n’adonaren de l’amenaça i donaren l’alarma de tal forma que a la fi foren els defensors els que els que van agafar per sorpresa les tropes musulmanes obligant-les a retirar-se.
Es diu que aleshores els forners , com agraïment, elaboraren dos pans : un amb el nom d’emperador” i altre “Halbmond” en alemany : “mitja lluna”, avantpassat del que avui coneguem com croissant, ja que l’exèrcit enemic tenia com ensenya el satèl·lit creixent .
Al capdavall, l’exèrcit imperial va aparèixer sobre els pujols de les rodalies de Viena a les ordres de Sobieski i avançà contra els turcs, que fugiren després de violents combats sense tenir temps ni tan sols d’alçar el campament. Estava format per 40.000 tendes de campanya i era, per tant, una autèntica ciutat , amb carrers a plom i d’un aspecte molt sumptuós. Els soldats imperials quan el saquejaren s’emportaren armes, robes esplèndides, joies i obres d’art i entre els queviures trobaren uns sacs que contenien uns grans, tanmateix no eren de blat, ni d’ordi, ni de civada : eren de cafè.
Després d’algun temps, com la llet ja es coneixia de bell antuvi , la barrejaren amb el cafè i per mullar res més indicat que un croissant.
Qui ho hagués dit que el setge de Viena fóra l'origen del denominat desdejuni continental!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario