De bell antuvi era sobre la tauleta de nit
després ha voletejat al voltant del meu cos
com si fos una papallona.
Em fa pessigolles a les aixelles,
m'acarona els cabells,
es posa dins de la meva mà,
escolte la remor a cau d'orella.
Final del viatge :
els meus llavis,
desitjosos del seu gust
sense haver-lo tastat mai.
Sent que és meva,
molt meva.
M'adone de què em pertany.
També estaria bé
tenir una aventura amb una paraula,
fins avui ignorada!
o ja portava el seu ressò
dintre meu d'un altre temps?
Per què no?
Per què no?
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario