PREC LAIC

Els ulls cansats
les mans tacades
els cabells blancs
la força gastada
l'anhel ignot  
m'allunyaven 
el pensament
de tornar-me
a il·lusionar.
Malgrat tot això
el somni ha tornat.  
No em decebeu
us pregue jo 
que l'os cascat
no suportaria
un altre bac.

QUÈ FAN ?

El rossinyol refila
La granota rauca
El cavall renilla
La vaca mugeix
El bou brama
L'ovella bala
El gat miola
El gos lladra
L'oca claca
Ella calla.
   

EVOCACIÓ

Abans conegudes  
com portelles
portes falses
o de corral,
les cases a dos carrers
les tenien al de darrere
de la porta principal.
De fusta, pintada o no,
o folrades de llautó
amb les tatxes pertinents  
en línees molt definides
guardant la separació.
Per elles han eixit i entrat  
(durant un grapat  d'anys)
haca, carro i llaurador .

JACARANDA MIMOSIFOLIA

Una catifa violeta 
caiguda de l'arbre
cobreix la vorera,
gairebé no importa
perquè la xicranda 
encara en té moltes
per a fer-nos gaudir
al passar, mirant-les.

NERIUM OLEANDER

Una esclat  
de roig
blanc 
i rosat
ha aturat
el meu camí
anunciant-me
amb colors
que el baladre
ja ha florit.

TALENT INESGOTABLE

 Procedent d'una família pobra del sud de Londres, el petit Maurice Micklewhite es va apassionar molt aviat pel teatre. Als 18 anys, entra a l'exèrcit i és enviat a Corea. A la tornada, fa alguns xicotets papers i actua als teatres regionals. Participa igualment a moltes obres de televisió. 
El 1956 comença al cinema, a Comando Corea de Julian Amyes. Després d'una quinzena d'aparicions, és a dalt del cartell amb Zulú (1964) de Cy Endfield. Però és l'any següent quan es consagra amb L'expedient Ipcress (1965), pel·lícula d'espionatge on hi interpreta Harry Palmer, un agent secret que és tot el contrari de James Bond. Torna a fer el mateix paper a Funeral a Berlín i Un cervell de mil milions de dòlars . A la mateixa època, fixa definitivament la seva fama amb Alfie, un paper de seductor pel qual rep un nomenament a l'Oscar.
A partir dels anys 1970, treballa més als Estats Units sense esdevenir però cap gran estrella de Hollywood. Soldat anglès combatent a les Noves Hebrides durant la Segona Guerra mundial, un gàngster reclamant venjança, un perruquer enxampat pel marit de la seva amant i un caçador de tresors a L'home que volia ser rei (1975). Durant el decenni següent continua rodant a un ritme desenfrenat. Entre les seves interpretacions notables: les d'un psiquiatre a Vestida per matar (1980) o d'un entrenador de futbol d'un camp de presoners alemany a Evasió o victòria (1981) de John Huston.

A punt de guanyar l'Oscar per a L'educació de Rita el 1984, s'emporta la famosa figureta el 1987 donant la rèplica a Mia Farrow a Hannah i les seues germanes de Woody Allen. Capaç d'autoescarni, es mostra igualment còmode a la comèdia, fent Blame It on Rio (1984), i Un parell de seductors (1988). El 1995 torna a fer de Harry Palmer a: L'exprés de Pequín de Georges Mihalka i Mitjanit a Sant Petersburg de Douglas Jackson.
  El 2000, guanya el segon Oscar, sempre per a un segon paper, gràcies a Les normes de la casa de la sidrade Lasse Hallström. Actor veterà, la jove generació el reclama com a company com Brendan Fraser per a L'americà impassible (2003). Norman Jewison el dirigeix i fa d'antic botxí nazi al thriller The Statement el 2003.  Rodà El cavaller fosc el 2008 fent el paper d'Alfred.

 En començar a treballar com a actor va adoptar el nom artístic de Michael Scott, ja que el seu li va semblar inadequat. En una ocasió va estar parlant per telèfon amb el seu agent des d'una cabina. Havia de començar en breu una nova obra i el seu agent li va dir que havia de canviar immediatament el seu nom artístic a causa de que un altre actor ja estava usant el mateix nom. Davant les presses, va mirar al seu voltant i va veure en un cinema els grans cartells que anunciaven la pel·lícula que s'estava projectant i que era El motí del Caine . Li va agradar el nom i es va quedar amb ell.

L'actor britànic protagonitza junt Harvey Keitel l'últim film de l'italià Paolo Sorrentino Youth. L'acaben de presentar el Festival  
de Cannes.

 Sóc capaç d'anar a veure una pel·lícula només perquè Michael Caine hi és.

SOSPITA

Quant de temps
pensant i creient
Ara va de bo!
les coses canvien.

Espera i esperança
quasi esgotades
però  reticents
a deixar l'intent.

Les coses canvien ,
un munt de vegades
per no dir sempre 
no com tu voldries.

DEUTE

Pierre de Ronsard (Castell de la Possonière, Couture-sur-Loir, 11 setembre 1524 - Sant-Cosme-en-l'Isle, prop de Tours, 27 desembre 1585) va ser un escriptor i poeta francès del segle XVI . Se li va conèixer com «el príncep dels poetes i poeta dels prínceps»  de França i va liderar, al costat del també poeta Joachim du Bellay, el grup poètic del Renaixement francès conegut com La Pléyade .

 Entre els poemes més coneguts de Ronsard es troba el Sonet per a Helena : 

Quan sigues molt vella, a la nit amb espelmes 
 asseguda  a la vora  del foc debanant i filant
Cantant els meus versos diràs, meravellada,
"Ronsard em celebrava quan jo era bella.

Ja no hi haurà qui reculla de la teua veu la tristesa
ni esclava somnolenta que en percebre el tou
remor amb què m'anomenes, joiosa despertant
amb fèrvida lloança beneïsca la teua reialesa.

Jo seré sota terra, fantasma sense ossos 
entre les ombrívoles murtes hauré trobat repòs
i tu seràs  junt a la llar una vella arraulida. 

Lamentant el meu amor i el teu orgullós desdeny
Viu !, escolta'm no esperés l'endemà,
cull des d'avui les roses de la vida.

 Un poeta espanyol en el seu RETRATO es declara deudor del poeta francés :

Adoro la hermosura, y en la moderna estética
corté la viejas rosas del huerto de Ronsard;
mas no amo los afeites de la actual cosmética
ni soy un ave de esas del nuevo gay-trinar.

PAROLE, PAROLE, PAROLE...

És  cert  que la paraula
serveix per a comunicar
i també (no ho oblidem)
per a mentir als altres
i fins i tot a nosaltres.
Tots hem caigut 
ai! en el parany 
de l'autoengany.

LATHYRUS TREMOLSIANUS

Passejant de vesprada
per la Casella alzirenya
unes vistoses flors roges
en forma de papallona
criden la meua atenció
puix  al terme on visc
mai no les havia vist.
Quan arribe a casa
les busque de seguida
en la necessària guia
ja sé que és lleguminosa
que en valencià es coneix
com saponària menuda
i com he pogut comprovar 
(in situ) destaca,poderosa,
entre el fenàs que l'envolta.

O FORTUNA

Si la sort va adjectivada
la fortuna t'és adversa
ja que és mala 
la companya,
en canvi si va sola
l'atzar et somriu. 
Quina sort tens!
tothom et diu.

DISTINCIÓ

  La traïció de les imatges (en francès, La trahison des images, 1928-1929) és una sèrie de quadres de René Magritte, famosa per la seva inscripció "Ceci n'est pas une pipe", que significa «això no és una pipa». Els quadres estan actualment al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles (LACMA) a Los Angeles (Califòrnia, EUA), i en la Col·lecció Menil a Houston (Texas, EUA).

 El quadre descriu una pipa. Magritte va pintar sota la pipa: «Ceci n'est pas une pipe» . El quadre no és una pipa, sinó una imatge d'una pipa. Com Magritte va dir, «La famosa pipa. Com la gent em va retreure per això! I no obstant , què podria dir? No, només és una representació, ¿no ho és? Així que si hagués escrit en el quadre "Això és una pipa", hauria estat mentint!.

 René Magritte podia ser un pintor surrealista però ho tenia ben clar : una cosa és la realitat i una altra la seua representació. En l'actualitat on  rendim homenatge a la imatge (perdó per la rima) la separació no sol ser tan nítida. Haurem de recordar la frase "Qui no distingeix confon" amb tot el que comporta. 






  

AVUI FARIA 100 ANYS

Hi ha guerres per tot arreu
tanmateix en aquest món.
Un capoll de rosa primerenc
el nom d'un enyorat trineu.

Les aparences enganyen
com els magnífics saben.
La dama  (femme fatal)
ve des del llunyà Xangai.

Com és de fràgil la memòria, 
el poderós Mister no recorda.
Es pot tenir set i fam
i fins i tot set de mal.

A Windsor alegres comares
van sentint les campanades.
Un geni n'adapta un altre
el procés kafkià es fa cine.


Malgrat haver intepretat 
el tercer home de Reed
sempre ha sigut principal.

SPARTIUM JUNCEUM

És un arbust alt i dret
amb les tiges verdes
fulla menuda i escassa
molt aviat es marceix.
Les flors són grogues
papilionades i grosses
disposades en raïms.

Malgrat que ara 
ja no ho digueu: 
la ginesta floreix.

DIES ROBATS

Quina entrada la de maig!
la calor de sobte 
s'enfilen els graus
les cames feixugues
el cap enterbolit  
espessa l'ànima.
On són aquells dies 
de clima primaveral?
qui ens els ha furtat
sense cap clemència?
Ja no podrem gaudir 
d'un temps de bonança 
que alleuge  les cames
que aclareisca la ment 
que refresque l'ànima.