ANÀLISI GRAMATICAL

Una de les oracions
del llibre de gramàtica,
castellana no cal dir ,
que havíem d'analitzar
quan estudiava era :
"¡Cómo resuena 
su taconeo  
en las baldosas!" 
se'm quedà gravada
perquè esperava,
inútilment és clar,
saber qui ho contava
admirat o contrariat?  
de qui era el taloneig
i a quin indret anava 
amb tant de remoreig.

QUART INTERROGANT

 Tots haureu escoltat l'expressió "estar a la quarta pregunta" que  significa "estar escàs de diners o no tenir-ne", a ella se li han atribuït diversos orígens. 
  Un és jurídic, i té a veure amb què, en segles passats, als detinguts als jutjats se'ls passava un formulari que constava de quatre preguntes: 

1 Nom i edat. 
2n País de naixement i professió. 
3r Religió i estat civil.
4t Rendes.

A aquesta última qüestió tots solien respondre negativament, evitant així patir embargaments. 
 En l'actualitat sembla una broma de mal gust escoltar alguns corruptes declarar que es troben a "la quarta pregunta". Els diners, com la matèria, ni es creen ni es destrueixen : on hi són?. 
Aquesta seria la pregunta pertinent. 

ROMANÇ DEL VENT I L'AIGUA

Aquest vent 
impertinent
un dia fresc , 
l'altre ardent.
No heu de dir més :
"que córrega l'aire"
aquest vent
és obedient.
Trobem a faltar l'aigua,
neta, pura i amb mesura
perquè estem assedegats.
La pluja ens té oblidats.

DE JARDINS ALIENS

La ciència no dóna certeses aclareix la incertesa.

La ciència, necessàriament, progressa.

La revelació, necessàriament, no progressa.

Una zebra no necessita córrer més que una lleona, sinó més que altres zebres.

La selecció natural afavoreix el seleccionat, la selecció artificial el seleccionador.

L'humor és un bon principi de crítica.

La veritat requereix rigor, la mentida imaginació.

Conegueu algun fanàtic que es riga d'ell mateix?

Una bona lliçó és una bona conversació.

ELS ALTRES

Status és la pròpia posició social. La paraula prové del terme llatí “statum” , participi passat del verb “stare” , estar de peu.

 En sentit estricte , la paraula al·ludeix a la pròpia posició jurídica o professional dintre d’un grup. No obstant, d’acord amb una accepció més àmplia es refereix al valor i importància que cadascú té front els ulls del món.

 En cada societat s’ha atorgat més status a certs grups : caçadors, lluitadors, famílies de llinatge, sacerdots, cavallers amb armadura o dones fèrtils. A partir de 1776, l’atribució de status a Occident s’ha basat cada vegada més en l’èxit econòmic.

 Les conseqüències de posseir un status elevat són agradables. U té recursos, llibertat, espai, comoditats, temps i, potser quelcom igual d’important, la sensació de què el curen i de què se’l té en consideració. Tot això s’expressa en invitacions, afalacs, riures (fins i tot qual la broma no té gens de gràcia), deferència i atenció.

 Moltes persones pensen (tot i que només algunes ho admeten) que el status elevat és un dels més preuats béns terrenals.

  L’ansietat pel status és una preocupació tant perniciosa que pot arribar a arruïnar llargs períodes de la nostra vida, que ens porta a pensar que correm el risc de no respondre als ideals d’èxit establerts per la nostra societat  i que potser per aquesta raó ens veurem despullats de dignitat i de respecte; una inquietud que ens diu que ocupem un escaló massa modest o que estem a punt de caure en un inferior.

Si la nostra posició en l’escala ens causa tanta preocupació és perquè la idea que tenim de nosaltres mateixos depèn de com ens veuen els altres. Deixant de banda certs individus poc corrents, per a tolerar-nos a nosaltres mateixos ens basem en els senyals de respecte que emet el món.

PASQUA

En sentit etimològic
Pasqua significa pas
també en el teològic.
Li solen afegir dos mots
florida o de Ressurrecció.
No hem anat al camp
enguany,
hem anat a la mar.
Ha estat un canvi 
o és només un pas
cap a la mudança 
total ?.
Si són roses...
floriran.

EVOCACIÓ

Sempre que arriben
els temperats dies
i les nits tèbies,
evoque la nostra coneixença.
Era primavera ben entrada
i la primera hora del vespre.
Caminàrem lentament 
per carrers sovint deserts
i parlàrem   
quant que vàrem parlar!.
Passejàrem
fins fer-se fosc. 
M'acompanyares a casa,
et vaig convidar a pujar
per beure una tassa de cafè
-Ho deixarem per a demà-
vares dir i així ho férem.
Quants cafès ens hem begut 
al llarg de tots aquestos anys!
això no obstant és altra història.
Jo només volia dir
que si m'envolta 
un vent càlid
alhora m'envolta
un càlid record. 

FER I DESFER

Ara que ja està tot dit,
ara que ja està tot  fet 
no em queda res a dir
no em queda res a fer,
només  anar-me'n
sense deixar-te ni un fil 
de l'estima amb què teixia
la nostra història
dia rere dia.
Mentre tu,
nit rere nit,
com el mite,
la desfeies. 

REGNE ANIMAL

Parrup del colom
brunzit de l'abella
piulet de l'ocell
bramul del bou
mugit de la vaca
renill de cavall
bram de l'ase
miol del gat
bel de l'ovella
lladruc del gos
grall de l'ànec
grull del porc
rauc de la granota
carrisqueig del grill
escataineig de la gallina.
Després de tot açò 
sembla una nimietat
el cant del gall.

TEMPS VARIABLE

Diumenge 
eixires 
esplendorós
mànega curta
i tots a la plaça.
A mitjan setmana
has trobat el cau 
darrere la nuvolada.
La primavera 
és voluble,
la primavera
és  penell 
i el sol, solet 
té per costum
fer-nos l'ullet.

PUNTS DE VISTA

"Abril és el mes més cruel"
 així comença  el llibre
 d'un poeta ben  il·lustre
 per tothom reconegut. 
 És un escriptor britànic,  
 es nota que no és d'ací 
 perquè a casa nostra  
 en abril ,  el flaire  
 de la flor del taronger 
 ha començat a envair 
 ravals, places i carrers.

CADA COSA AL SEU TEMPS

"Si són roses floriran" 
sentencia l'antiga dita,
però com sempre 
tenim i anem
de pressa
sols volem 
que tot siga 
ara i ací  ja.
L'espera ens és aliena
s'ha convertit en angoixa,
ni sabem buscar el temps
per a gaudir del moment. 

PÈRDUES

No pot suportar la casa.   
És que s'ha quedat ell sol
i troba a faltar paraules, 
presències i tantes coses...
per això ix i camina d'esma,
cap on va ? ningú no ho sap, 
tant s'hi val que faça fred,
calor, ploga o bufe el vent
el que no vol és romandre
tancat entre quatre parets
que dia i nit  xiuxiuegen 
tot allò que ha anat perdent.  

UNA LLIÇÓ

Els vells viuen de records
els joves plens d'il·lusions
i quan no ets ni jove ni vell
t'has ensenyat bé la lliçó,
perquè tots els anys constates  
que la vida és l'aprenentatge
què hi farem! de la decepció.

La cambra de les meravelles (Per a la meua néta major)

  Feia ja tants dies que plovia! . No recordava el temps en què el sol no anunciava la claredat de l’alba i si, en algun moment, aquest guaitava ho feia amb tanta timidesa que els núvols , agosarats, l’amagaven de seguida.

 Li vingué al pensament una època en què li agradaven les jornades grises perquè se sentia esgotada d’aquella llum encegadora que solia presidir la terra a on havia nascut.  No obstant ara l’enyorava, potser perquè no estava acostumada a tanta pluja i sentia la necessitat d’eixir de casa. Necessitat que resultava més punyent perquè no podia fer-ho.

 La seua iaia li ho havia prohibit expressament. Els pares de Roser es trobaven de viatge i ella s’havia quedat amb la mare de son pare que vivia en un poble. Sempre era un plaer passar uns dies allí. Tenia una colla d’amics i amigues amb els qui jugava, parlava, discutia, feia les paus i tornava a discutir. Com li agradaria tenir-los al costat!.

 No podia cridar-los perquè l’àvia l’havia castigada per no ser obedient.

 I no és que la iaia no fóra afectuosa i no la volguera però en algunes qüestions era molt estricta. Creia que l’educació, de vegades, també consisteix en dir “NO”, això sí explicant-ne les raons.

 Li havia dit que fins que no deixara de ploure no eixira al carrer perquè es podia refredar . Roser a més d’haver-se’n anat no havia agafat el paraigües i ara tenia al damunt el constipat i el càstig.  

  

“Roser! Roser! On ets?. És hora de dinar.”

“Espera que ja vaig.”

“A la taula i al llit al primer crit.”

 Roser, asseguda, mirava de reüll el plat que tenia al davant.

“No tens fam?”

“És que estic avorrida.”

 “Si t’ho menges tot i et portes bé després de dinar t’ensenyaré una habitació que hi ha en la casa on es guarda el secret per no avorrir-se mai. Jo l’he batejada com la “Cambra de les meravelles”. 

 Secret i meravelles...Aquestes paraules no poden deixar de colpir una ment infantil obrint les portes a la imaginació...I com la curiositat és un bon motor en un tres i no-res deixa el plat més net que una patena.

“Iaia! Iaia! Beu-te el cafè corrents...!”

“Has de tenir paciència, la pressa no sol ser bona consellera.”

 Tanmateix Roser no estava per a aquestes disquisicions...ni per a cap d’altres. El que ella volia veure i el més prompte possible era en què consistia el secret de les meravelles.

L’àvia, adonant-se’n del seu afany, la va agafar de la mà i la portà dalt de la casa. La veritat és que tots els llibres amaguen un secret i tu tens la clau per a descobrir-lo.”

  Roser es va ficar les mans a les butxaques i en treure-les buides li les mostrà sense pronunciar paraula.

“Sí que la tens. Una que obre no tots els panys sinó tots els llibres. Recordes el conte de “La bella dorment del bosc” a la que despertava una besada del príncep, doncs totes les històries que són ací estan dormint i només es desperten quan algú les llegeix.

 Tu que saps llegir tens la clau per obrir la porta per on ixen les lletres que, formant paraules, et conten una història.”

 La iaia es va dirigir a una prestatgeria i, sense cap vacil·lació, agafà un petit volum i donant-li’l a la xiqueta digué :

“Pren, llig!”.

 Roser, obrint-lo, començà : “Això diu que era...

 I aquest conte continua, no debades a hores d'ara Roser està llegint "La història interminable"....

   

OCIMUM BASILICUM

És una herba aromàtica
la que brolla cada any 
als cossiols del corral
de les cases pobletanes.
Emet flors bilabiades
agrupades en espigues;
blanca, rosa o violeta
la corol·la és un esquer
on els insectes s'aturen
i s'emporten al damunt
el pol·len engendrador.  
En estat silvestre rara,
és sensible a la gelor
requereix un lloc al sol
però si la calor estreny
no li fa fàstic l'ombra.
El bany amb la infusió
estimula i relaxa alhora  
i ben fresca deixa la pell.
També es pot fer servir 
per allunyar els mosquits.
La cuina mediterrània
la utilitza molt sovint
i ara us he de deixar
per preparar-me el dinar
hui menge pasta al pesto,
salsa genovesa que la té 
com ingredient principal.