EM CEGA

Enfile el carreró
amb eixida però 
per tornar a casa.
Com dóna a ponent
el sol m'enlluerna
i vaig anant 
sense saber que tinc
al davant 
Malgrat semblar  
una contradicció
a voltes massa llum
ens impedeix veure
més clar.

SENSE AGENOLLAR-SE

 En 1956 Manuel Jalón Corominas, Enginyer aeronàutic i Oficial de l'exèrcit de l'Aire, reparà en la gran quantitat de lumbàlgies i altres lesions patides pels qui havien de fregar (a sovint i a diari grans superfícies, agenollant-se sobre el terra. Aquest era un bon exemple d'esforç físic més propi d'èpoques d'esclavitud.
 Jalón, aleshores director de manteniment de la base aèria de Saragossa, s'havia començat a plantejar alguna innovació relacionada amb la indústria aeronàutica, tanmateix el que li va venir al cap va ser unes baietes aplicades a un pal amb les que se solien netejar els hangars americans i decidí posar a punt alguna cosa pareguda , amb un capital inicial de 15.000 pessetes. 
  Aplicà a un motxo de cotó un mànec semblant a la d'una granera i d'aquesta forma va aconseguir que es poguera fregar en posició vertical, esprement-lo mitjançant un corrons que s'accionaven amb els peus.
 En 1959 ja havia perfeccionat l'escorredor tipus "embut" i "premsa" dissenyant en 1965 l'actual conjunt a base de plàstic.

 Havia nascut la fregona , potser no tan il·lustre com la cervantina però de segur que aquesta li hagués agradat utilitzar.         

NO HI ÉS

Quan se'n va 
un ser estimat:
el buit 
tan present
del seu cos
la mancança
força palesa
del seu flaire
l'absència
sempre certa 
de la seua veu
i tu, desposseïda
d'afectes tendres,
malgrat l'evidència
no, no t'ho creus.

ELEGIA

Recorde la idea de benestar
d'uns dies molt llunyans :
un bany , 
en el llit
llençols nets 
i un llibre
per encetar
a les mans.
Amb això
que feliç
era jo !.

SENSE REMEI

Experiències alienes
no ens valen  de res
i tampoc les pròpies 
perquè són un saber
(Max Aub dixit)
de segona mà
que només podíem 
utilitzar 
en una vida que ja
se n'ha anat.

PRUNUS AVIUM

Fruita vitaminada 
i també literària  
em vénen a la ment
arbres d'un hort rus,
de les cireres un temps 
fins i tot hi són 
qui ho havia de dir!
les del cementeri.

Vermellosa la pell
globós el pinyol
gairebé llis ,
d'un color rogenc
l'escassa drupa
amb tan bon sabor 
(quan són en saó)
que no en tens prou.

Unes arrosseguen les altres
com si foren remembrances.

SI TINGUERA...

Ploraria 
les causes perdudes
les il·lusions esquerdades
les esperances fallides
les expectatives fal·laces
ploraria
però no puc
cap llàgrima 
brolla 
des d'uns ulls 
tan eixuts. 

PREGUNTES

Vull ser coherent
i què em trobe :
de contradiccions 
un feix.
Em rebel·le
contra què?
contra qui ?
contra mi?.
potser,
potser.

RODA, RODETA

Entre, isc
quin neguit!
puge, baixe
quin desastre!
parle, calle
tant se val!
m'adorm
em desperte
quin desfici!

Seran els sentits 
farcits de fàstic 
de tantes coses
que han viscut
i no han caigut
en el redemptor
forat de l'oblit.

LAVANDULA ANGUSTIFOLIA

Entre les províncies romanes
una ho era per antonomàsia
la Provença de la Gàl·lia.
Actualment el seu símbol
sens dubte és l'espígol
els pintors impressionistes
deixaren força constància
de la florida blavosa 
de l'olorosa  planta 
fins i tot un escriptor
situà la seu novel·la
"El perfum" és clar!
en un poble provençal.
Tampoc em vull oblidar
de la clàssica Lavanda
de cognom Atkinsons
a la qual vaig ser fidel
durant un cert temps.

Me n'adone que quan dic
un cert temps és que no sé
de ben cert quant ha durat. 

PRETÈRIT

Malgrat les repeticions
de què el que importa
és el present
tots en  tenim un 
de passat
que d'una o altra forma
ens afecta i condiciona.
Tant se val 
si el reneguem
l'assumim o 
l'idealitzem.