REVOLUCIÓ I INVOLUCIÓ

  Revolució de Copernicana és el nom amb el que se sol conèixer a la revolució científica que es produeix a Europa Occidental, representada a l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada al segle XVI per Nicolau Copèrnic (l'obra De revolutionibus orbium celestium) , no al·ludeix al tradicional concepte de revolució, sinó de cicle o trajectòria circular dels cossos celestes) i culminada al segle XVII per Isaac Newton. 
 En gran part com a conseqüència d'aquesta revolució, el panorama intel·lectual de finals del segle XVII i començaments del segle XVIII es considera la crisi de la consciència europea i obrirà el segle XVIII com segle de la Il·lustració o de les llums, que com sabeu va tenir el seu centre al país veí.
 Ara al segle XXI França ha demostrat (números canten) que es troba entre tenebres i no pot  il·luminar les altres nacions. 

 Mon Dieu comment pourriez-vous tomber si bas!.

COLORS I CÀNTICS

Encara que semble estrany, miniatura no deriva de mini (menut), sinó de minius (vermelló). Amb aquest color es decoraven alguns llibres antics : antifonaris, cantorals, llibres d'hores etc. (1)
Els manuscrits miniats són aquells que tenen miniatures, grans o menudes la principal característica dels quals és que la de color roig figure en un lloc preferent. S'empraven altres colors : blau, verd, groc - generalment substituït per or-, blanc -en el seu lloc per plata o alguna cosa pareguda.
 En general eren menudes però, de vegades, ocupaven tota una pàgina en gran foli, el que permetia el pergamí. És a dir més gran que moltes miniatures dels segles XVII i XVIII que avui en dia mostren amb orgull els museus.

1) Una antífona (del grec antiphonê, que vol dir "que respon a") és la tornada, sovint breu i habitualment cantada, que es fa abans i després d'un salm, o més rarament, entre les estrofes d'un himne. Musicalment, l'antífona és una forma anterior a la tornada musical.

Un Cantoral o llibre de cor és un manuscrit musical de gran format utilitzat en esglésies i catedrals durat l'Edat Mitjana i el Renaixement. El tamany del pergamí és suficientment gran perquè el cor puga llegir les notes musicals a distància.

Un llibre d'hores era un llibre de devoció particular que conté els salms, textos i pregàries perquè una persona pugui seguir la litúrgia de les hores ell mateix, de manera individual.


En la seva forma inicial, un llibre d'hores no reunia més que els textos apropiats a les hores litúrgiques. Amb el temps, el seu text s'enriqueix amb altres elements com el calendari litúrgic o les oracions i els textos de les misses per a certs dies o festivitats.

SEDUCCIÓ

La pàgina en blanc 
és una temptació, 
i com deia  Wilde, 
la millor forma
de vèncer-la 
és caure en ella.
Sense xarxa,
amb el pols ferm,
sense parpallejar,
a mercè dels elements
a la recerca acurada
de les paraules adients.

DESOBEDIÈNCIA

Diuen els que saben
que la memòria és
selectiva
que tria els records
que guarda.
Si és així ha de ser 
ben lliure, almenys 
la meva.
A voltes, tant de bo!
la poguera encalar 
en una teulada
com una pilota 
i deixar-la allí 
fins que s'ensenyara
qui és la que mana.   

RESPOSTA NETA I CLARA

 Com ahir el poema era molt trist, avui us contaré una anècdota que m'ha paregut molt ocurrent. 

En un teatre de Madrid s'assajava una obra que, per dir-ho d'alguna forma, no era cap portent. Actuava com a protagonista Juan Bonafé, home graciós i encantador però que en aquells asssajos no n'encertava cap. 
L'autor de l'obra li ho va retreure:
-Home Bonafé! com és que tu en la vida corrent ets tan divertit i rialler i ací estàs tan desangelat?-
 La contestació fou ràpida i directa  :
-Vorà vosté, és que en la vida el text és meu.-

POEMA

Una primavera llunyana
em vas regalar un llibre,
eren poemes de Pavese.
En marcares un 
amb una gran ics :
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi
Avui, quina casulitat!
me l'he trobat a les mans
l'he començat a llegir
i no l'he pogut acabar
perquè vindrà la mort
i no tindrà ulls.

TREBALLAR CANSA

Per a fer 
una bona feina
ens cal una eina 
adequada
una tècnica 
acurada
gust pel treball
que no s'acaba
fins que no resta
impecable
i que no
manque
(clar que sí!)
temps 
per a dedicar-li.

ENCARA NO

Sovint
crec haver assolit
el cim 
de la indiferència.
Sovint
la remembrança
guaita
i em trasbalsa.

PER QUÈ ?

Em pregunte 
Per què?
i no trobe 
cap resposta
i si la conteste 
no em convenç
satisfactòriament.
Alguns han decretat
que més important 
són els interrogants.
Després d'aquesta sentència
dec ser al principi de la taula
classificatòria d' importància. 

D'ACÍ I D'ALLÀ

Els diners no canvien les persones, les descobreix.

La veritat us deixarà sols.

La vanitat : el meu pecat favorit. (De la pel·lícula "Pactar con el diablo")

Hollywood té tres papers per a les actrius : bombó, fiscal del districte i Passejant Miss Daisy . (Del film "El club de las primeras esposas").

La prova del nou de l'amistat és que quan les coses et van molt bé els amics se n'alegren de debò.

L'enveja és l'únic pecat que no dóna cap plaer.

De la mínima complicació a la màxima complexitat. Per exemple 
l'alfabet.

Parlar ens ho dóna la naturalesa, llegir i escriure la cultura.  
  

LLUNA PLENA

Selene, com a bon sàtel·lit,
sempre acompanya Gea
per a complir el seu deure.
La grandària pertinent 
la massa és l'adequada
i la distància és l'adient.
Com un mirall colossal
reflecteix la llum del Sol
a la nit la podrem veure 
amb tota la brillantor :
bon pleniluni a tothom.

REFLEXIÓ

Certes coses les faig
gairebé sense pensar
després de vegades,
quan no hi ha remei,
guaita el penediment.
No cal plorar la llet vessada
(sentencia  un refrany italià)
perquè no tornarà al vas,
he de mirar endavant
però  també al passat
per no repetir errades,
abans d'actuar, pensar.

QÜESTIÓ DE NOMS

Prometeu és una divinitat de la mitologia grega. El seu estatut varia dins el panteó grec en funció de les versions del mite, algunes de les quals el presenten com a tità i d'altres com a fill d'un tità. La figura de Prometeu, que es correspon amb el que s'anomena un heroi cultural, està relacionada amb tres esdeveniments mítics: l'aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l'home i l'aparició de la dona.

El 1811 un trio d'amics anglesos va decidir que cadascú d'ells escriuria una novel·la fantàstica. Els tres amics eren Percy Bishe Shelley, lord Byron, i la dona del primer, Mary Shelley, de soltera Mary Wollstonecraft. Només aquesta última va complir el que havien pactat i va escriure una novel·la on un estudiant de 19 anys en una Universitat de Baviera construeix un home artificial a base de fragments de cadàvers. El monstre potent i conscient pateix per la por que causa als qui el veuen i, per altra part, desitja amar, cosa que li és impossible. Pel seu origen es veu condemnat a la soledat i es venja dels homes destruint-los , començant pel seu creador. Al capdavall fuig cap l'Àrtic on desapareix.    
 L'any 1818 es publicà per primera vegada "Frankenstein o el modern Prometeu". Per cert Frankenstein és l'estudiant, el monstre manca de nom en l'obra,que ha esdevingut una de les més famoses de la fantasia romàntica.

BON DIA !

No hi ha res perfecte
tot té quelcom a favor
i alguna cosa en contra.
No tots són avantatges
ni tots són contrarietats.
Viure a la capital permet
una vida diferent
a la del poble
però la d'aquest
afavoreix tractes
com poder dir 
bon dia!
de seguida la resposta
eix dels llavis somrients.
Quina forma excel·lent
d'emprendre el matí
acabant d'eixir de casa
i saludant  pel carrer!.

A QUI ELS DÉUS VOLEN PERDRE...

Suspesa en el fil de la follia
hi vaig ser un temps passat
guaitant l'abisme falaguer 
sense saber per qui
o perquè,
però  va vèncer el seny 
sense saber perquè
o per qui
o sí 
i no
ho vull dir.

MOTIU

Hi ha un món no escrit

que vol expressar-se

perquè té molt a dir.

Hi alguna cosa

a l'altre costat 

de la paraula

que intenta eixir 

del mur del silenci

i a través dels mots

assolir un significat.

Per tot açò escric...

DINS I FORA

 El corrent de consciència, flux de consciència o monòleg interior és una tècnica literària que intenta representar el punt de vista d'un personatge a partir d'un equivalent escrit del flux de pensament d'aquest individu. 

 El monòleg interior intenta reproduir els mecanismes del pensament en el text (recorrent, per exemple, a l'associació d'idees). Aquesta tècnica se sol associar amb l'avantguarda i el modernisme anglès. 

 La introducció a la literatura, provenint de la psicologia i la filosofia, se sol atribuir a May Sinclair, però va fer fortuna gràcies a James Joyce. De fet, una de les obres més famoses on s'utilitza aquesta tècnica és Ulisses de Joyce. A Mrs. Dalloway, Virginia Woolf empra el monòleg interior amb molts dels personatges, cosa que permet seguir la narració des de la consciència d'aquestos. 

 En la vida real algunes  persones utilitzen el que podríem anomenar com "monòleg exterior" perquè en una reunió o en una tertúlia només parlen que elles.     

ANAR-SE'N

Des de la finestra veig
el carrer brut i  desert,
les cases abandonades,
les voreres poc curades,
les rajoles destrossades.
M'agradaria anar-me'n 
però no puc 
puix el lligam
de pertinença
és tan cabdal
que no deixa
que ho deixe.

DOBLE FAÇ

Avui m'he despertat enjorn
i m'ha vingut al pensament
un novel·la, després film, 
que al principi deia així:  
"Tots els matins del món
són camins sense retorn".
De ben cert és una frase
farcida de malenconia,
és com la sendera que 
mai més no trepitjaràs
però també és un matí
debutant,sense estrenar,
és novell de trinqui:   
una pàgina en blanc.