D'ALTRES JARDINS

Com deia la jota marinera 
per més senyes mallorquina
"després d'una maror 
sol venir una bonança.
Com jo sóc d'interior
molt de terra endins no
(tampoc cal exagerar)
dic que després 
de la tempesta
arriba la calma 
els dies blaus
i aquest sol 
de la infància.

OPINIÓ

Sempre que 
em demanen
el meu parer
preguntant-me 
"tu, en el meu
lloc què faries?
em ve a la ment
una sentència
que adverteix
"No em dones
cap consell
que sé 
equivocar-me
a soles"...

POBLE RIBERENC

Què hem de fer ?
s'ha de tindre
molta paciència.
Qui no suma goteja,
qui no se n'ix
i qui no tinga 
que espere.
Ací us quedeu
me'n vaig fugint
o arribaré a hora horà
a posar al foc el dinar.
Abans passaré 
per ca la modista
perquè m'entre 
lo que és la vora
que la falda em ve 
una miqueta llarga.
Ja t'ha arreglat la brusa?
Sí, en definició
acabant en res.
Malo que templat és!

Mentrestant anem anant... 

WINDOW

Darrere de cada mur hi ha una escletxa
la més privilegiada de totes  : la finestra.
Aquesta obertura marca els passos 
entre l'interior i l'exterior
passos que no són d'acció
(la finestra no és una porta)
quan et poses al davant 
no et suposa un trànsit físic
més aviat un itinerari mental.


  

EXCUSES

Quant de temps perdem
intentant justificar-nos!
per les paraules
pels mutismes
per les decisions
per no prendre-les 
per les absències
per les presències
pel moviment
per l'assossec
pel que ens agrada
pel que no ens plau
i altres coses que no dic
per a no provocar fàstic.
Vivim la vida de  grat
que no tenim al davant
almenys per ara un jurat.

QUÈ FAIG ?

 Es coneix com Doble Vincle o Doble Constrenyiment a la situació comunicativa en què una persona rep missatges diferents o contradictoris. El terme, encunyat per l'antropòleg Gregory Bateson
està basat en la paradoxa feta contradicció.
  Aleshores l'essència d'un doble constrenyiment és el fet que hi ha dos imperatius en conflicte, cap dels quals pot ser ignorat, la qual cosa deixa a la víctima davant d'una disjuntiva insoluble, doncs qualsevol de les dues demandes que vulga complir anul·la la possibilitat de complir amb l'altra. "Jo he de fer-ho, però no puc" és una descripció crítica d'una experiència de doble vincle: s'exigeix que es resolga el que és un problema inevitablement insoluble.  
  Per exemple: quan ens ordenem a nosaltres mateixos que ens oblidem d'una situació o d'una persona, caiem en una situació paradoxal o absurda, ja que perquè puguem complir amb el mandat d'oblidar indispensablement hem de recordar. És evident que si el que pretenem és deixar de voler, primer hem de ser conscients que volem. 'No es deixa d'estimar algú que ja no es vol, no s'oblida a qui no es té present !!!. I si volem imposar-nos no pensar en alguna cosa o en algú, la sola imposició porta implícit l'acte de pensar en això mateix que volem descartar.

   Ara un acudit : una mare jueva (però també podria ser irlandesa, italiana, espanyola etc etc) li regala al fill dues camises independentment de quina es pose la progenitora diu : Què l'altra no t'agrada?.

 I per acabar un avís a la carretera on es llegeix :"No faça cas d'aquest senyal". 

 Malgrat tot ens arribem a entendre.

HIPÒTESIS

Avui,de sobte,
m'has retornat
al pensament.
Podria ser pel dia
diàfan a més no poder 
pel ventíjol de la tarda
fent plaent la passejada
per la rosa groga florida
la teua flor més preada 
o perquè a la nit
la lluna serà  plena
i com els licantrops
els records es disposen 
a eixir-se'n del seu cau.

PRIMER DE JUNY

Ha començat juny
i no tinc la corbella
en el puny
ni tampoc
el martell.
En contra del que diuen
un grapat de ments plenes
de saviesa popular, és clar.
Ja ho he dit moltes vegades:
si no es distingeix es confon
però ara que bé ho pense
probablement els interesse
la cerimònia del desgavell
per no celebrar la de l'adéu.