Ahir per la nit
ajaguda al sac
la son no venia.
La vaig esperar
acompanyada
de dues aigües
totes salades.
Una amb remor,
l'altra callada.
Les dues venien
una sola tornava.
Cap de les dues
però, s'esgotava.
He trobat aquest poema
en una llibreta oblidada
en un calaix de la casa,
on vaig viure infància
i la joventut primera.
Només he pogut recordar
el moment , no el motiu,
del perquè de tant de plor.
Un desengany amorós,
la traïció d'una amistat,
un fracàs en els estudis,
la lluita d'un inútil combat?.
Només puc dir : Tant se val.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
Molt bonic Rosa!
ResponderEliminar