El concepte de retòrica ha variat durant els 2.500 anys d’existència de la paraula . Fins als nostres dies , la retòrica es descriu en un sentit ampli, com l’art o la pràctica de la persuasió siga quin siga el mitjà de comunicació, però utilitzant el llenguatge .
La definició de retòrica canviarà amb el pas dels segles aportacions dels grecs, dels oradors romans, fins als europeus.
El vessant més actual de la retòrica és la teoria de l'argumentació. Des del darrer terç del segle XX es considera el metallenguatge de la retòrica com una ciència molt pertinent en els fenòmens de persuasió social i interpersonal. I aquest prestigi és perquè els principis retòrics sobre l'argumentació i les seues modalitats aporten un coneixement perspicaç i pràctic en les interaccions comunicatives.
L’objectiu del text retòric és comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva. L'emissor és una persona que ha de tenir bona competència comunicativa, el receptor, de caràcter col·lectiu ha de tenir una competència lingüística per tal de comprendre el missatge. El canal pot ser oral o escrit i el context que són les circumstàncies que han motivat el text retòric.
Tenint en compte aquestos antecedents podem arribar a la conclusió que els polítics d'aquesta nació no han estudiat , i si ho han fet han suspés de forma espectacular, l'assignatura de Retòrica perquè no saben parlar, ni comunicar, ni argumentar i per tant no convencen. Els aclariments no són tals i semblen trets d'una pel·lícula de Berlanga : "Como Ministro de Hacienda vuestro que soy os debo una explicación i os la voy a dar...".
I per acabar citaré una frase que ací ve com ni feta d'encàrrec d'un còmic nord-americà desaparegut en 1935 però que avui podria ser un trending topic : "No hi ha cap secret en ser humorista quan tens a tot el govern treballant per a tu".
No hay comentarios:
Publicar un comentario