Aigua d'aljub,
ombra de canyís,
foc de llenya,
hora de sol.
Pares i fills, oncles i nebots,
avi i néts,cosins i germans.
Tots hi cabíem a la casa
que aleshores no era gran.
A mitjan matí barranc,
de vesprada excursió.
Oliveres, garrofers,
vinyes , figueres i pins
podien ser confidents.
Al capvespre,
contra els mosquits
fogueres de pinassa
i essència de romer.
De nit llum de carbur,
al cel, estels i globus,
de vegades la lluna,
a la terra, cançons
acudits i històries.
Per anar-nos-en a dormir
llanternes a la cambra.
Després, amb els ulls clucs,
imaginàvem l'arribada de l'aigua.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
Em recorda les meues nits a la caseta amb iaaios i cosins!!!
ResponderEliminar