Adesiara, sense poder evitar-ho,
em cobreixen onades d’enyor,
aigua puixant que m'endinsa
en la mar de la melangia
on capbusse nostàlgies.
Com quan venien les vacances,
Roma encara no era a l'abast,
mentre alenava el vent del món
i pensàvem que el futur d’aquest
beneïda ingenuïtat dels pocs anys!
el teníem, ni més ni menys,
que a les nostres mans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario