Dels components del llenguatge , el lèxic-semàntic és el més propens al canvi perquè reflecteix de forma molt clara les modificacions i transformacions (tècniques, psicològiques, sociològiques...) pròpies de l'Evolució cultural de les civilitzacions humanes, amb independència de què el lèxic bàsic reste inalterat.
La necessitat de trobar un nom nou és així una causa extremadament important per als canvis semàntics. La història dels descobriments científics i tecnològics ens ofereix abundants proves de com s’operen tals canvis.
Un exemple interessant és l’ús del terme “Tanc” per a denominar el vehicle blindat inventat en la primera guerra mundial. El nou sentit va ser afegit d’una forma una mica arbitrària amb la finalitat d’assegurar el secret durant las seua fabricació.
Una paraula llatina “Satelles, satellitis” que significa : "Guardià o acompanyant", va tenir una història més complicada . Quan Kepler necessità un nom per a descriure un planeta menut girant al voltant d’un més gran, va emprar el mot satèl·lit en aquest sentit , en compte d’encunyar-ne un de nou.
En el transcurs del temps “Satèl·lit” ha anat adquirint diferents significats tècnics en anatomia, zoologia i urbanització; en el sentit polític va ser usat per primera vegada per Federico Naumann en el seu llibre “Mitteleuropa” a 1915. Tanmateix en aquest aspecte va tenir molt d'èxit durant la guerra freda quan la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques era coneguda com Rússia i els països satèl·lits.
En tots aquestos casos , els descobriments científics i altres desenvolupaments van obligar a trobar un mot nou i la necessitat es va satisfer afegint significats inèdits al terme llatí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario