A la denominació científica de l'ésser humà li sobren dos adjectius.
Els millors comentaris que et vénen al cap són els que t'has de callar.
La veritat potser us farà lliures tanmateix si la digueu sempre de ben cert us deixarà sols.
No tanques amb un cop molt fort la porta a la que després hauràs de trucar.
Quan algú ens pregunta què opinem sobre una decisió que ha pres, no ens enganyem, la majoria de vegades per no dir totes, no vol el nostre parer sinó que reforcem el seu.
L'amor és cec però la convivència té hipermetropia.
La gramàtica, com la vida, hi és plena de conjuncions adversatives.
Avui com sabeu és el Dia del Medi Ambient (quan escolte algú que parla sobre el mig ambient sempre pense amb la pobra altra meitat) i com era d'esperar els periòdics portaven extres sobre el tema. En un d'ells he llegit unes frases que m'han fet reflexionar : "Gastar menys és més ecològic", "Pensa, alimenta't i estalvia", "La necessitat d'estalvi dispara un canvi de model en el consum. Més de 200 empreses ofereixen intercanvis de cotxes, cases, roba, terennys de cultiu i fins i tot poder prescindir dels bancs".
He arribat a la següent conclusió : "El que no ha pogut la ideologia, ho podrà l'economia".
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario