COMIAT

L’antiga dita sentenciava:

juny la corbella en el puny,

ara no hi ha res a segar  

però hi ha molt a raure.

En un carrer del poble

anomenat com l’eina

tinc vivenda tot l’any

llevat de juliol i agost

que me’n vaig al camp.

Muntanya em sembla

una mica hiperbòlic :

és minsa l’alçària.

Dia rere dia,sense pressa,

el mes s’acaba, juny és curt,

com l’amor,segons el poeta,

i tan llarg l’oblit i nosaltres,

els d’aleshores ja no som

els mateixos que fórem.

Oh!  Si la jeunesse savait !

Oh! Si la vieillesse pouvait !

Per fortuna, a més de París,

indefugible la cita cinèfila,

la paraula sempre queda.

Fins al mes de setembre,

qui tinga blat que sembre.

Com només tinc mots,

per les línees del bloc

aniré escampant-los

com fa el llaurador

pels solcs del camp

amb les llavors.