Per a Antoni Martínez Bonet
Mesurava un poc més d'un metre d'alçària, ja era bípeda, però encara sabia enfilar-se als arbres. Havia nascut en les sabanes del Pliocé africà i va morir en el llac d'Hadar a l'edat de vint anys. Ja no era un simi , tanmateix encara no era humana.
Tenia els muscles un poc caiguts, els membres superiors més llargs que els nostres en proporció als inferiors, el cap menut, mans capaces d'agafar objectes i també branques.
El seu pas era més curt que el nostre, ràpid, un poc al trot, una mica ondulat. Vivia en societat i com tots els primats era vegetariana : devia menjar fruita i també tubercles.
Tres milions d'anys després, als anys 70 del segle passat, els paleoantropòlegs Yves Coppens, Donald Johanson i Maurice Taieb, van descobrir una quarantena d'ossos d'un austrolopitecus femella.
Quan la trobaren a l'Afar etíop acostumaven a escoltar un casset dels Beatles que incloïa "Lucy in the skai with diamonds". I com Lucy es coneguda la pre-humana més bonica de la vall del Rift arreu del món.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario