Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

miércoles, 12 de junio de 2013

L'esfera de tinta

 Un dia al recriminar-li a a Louis Pasteur que la majoria de descobriments eren fruit de la casualitat , es limità a constestar : "La sort afavoreix les ments preparades".
 I una ment preparada era la que posseïa Laszlo Jozsef Biro nascut a Budapest, aleshores pertanyent a Imperi austrohongarès, el 28 de setembre de 1899. Era un curiós personatge expert en mil oficis : havia sigut despatxant de duana, corredor d'automòbils, venedor a domicili, escultor, pintor i inventor.   
   La història conta que, sent periodista, estava molest pels transtorns que li ocasionava la seua pluma font , quan aquesta se li encallava enmig d'un reportatge. Aleshores , junt amb el seu germà Georg, qui era químic, va aconseguir una tinta que era molt útil per a l'escriptura a mà, però que no es podia utilitzar amb la ploma ja que es travava a l'escriure. Tanmateix Biro va obtenir la idea de com resoldre aquest últim inconvenient observant uns xiquets mentre jugaven en el carrer amb unes boletes que en travessar un toll eixien traçant una línea d'aigua al paviment sec .
 En aquell moment se n'adonà de què en compte d'utilitzar una ploma metàl·lica en la punta, calia usar una boleta. La dificultat  de traslladar aquest mecanisme a un instrument d'escriptura consistia en la impossibilitat per a desenvolupar esferes d'un tamany suficientment reduït. Va patentar un prototipus a Hongria i a França a 1938 però no el va arribar a comercialitzar.
  En aquest mateix any , Agustín Pedro Justo, qui mesos abans havia deixat de ser president d'Argentina el va invitar a establir-se al país . Aleshores no es va decidir però en maig de 1940, en començar la segona Guerra Mundial, ell i el seu germà emigraren a l'Argentina, junt amb Juan Jorge Meyne, soci i amic que el va ajudar a escapar de la persecució nazi pel seu origen jueu.  
 En aquest mateix any formaren la companyia Biro Meyne Biro , en un garatge amb 40 operaris i un baix pressupost perfeccionà el seu invent, realitzant una nova patent . Llançaren el nou producte al mercat sota el nom comercial de Birome (Acrònim format per les síl·labes inicials dels dos cognoms dels socis). Com a nota curiosa a Itàlia per a denominar el que nosaltres coneguem com bolígraf  empren "biro"
 Quan començaren a promoure's se les denominava esferogràfica i es feia èmfasi en què sempre estava carregada , secava en l'acte, permetia fer còpies en paper carbó, era única per a l'aviació i la tinta era indeleble.
 A 1943 va cedir els drets de l'invent a la companyia a Eversharp Faber d'Estats Units i a 1951 a Marcel Bich, fundador de l'empresa Bic de França.

Bic naranja,
Bic cristal,
dos escrituras a elegir
Bic naranja escribe fino
Bic cristal escribe normal
Bic, Bic, Bic, Bic, Bic...

Que alce la mà qui no li haja vingut al cap l'enganxosa cançó del spot publicitari.


   


   


En 1943 licenció su invento a Eversharp Faber, de los Estados Unidos, en la entonces extraordinaria suma de USD 2.000.000, y en 1951 a Marcel Bich, fundador de la empresa Bic de Francia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario