Entre els bancals dels arbres
que guardaven fulles tot l’any,
n’hi havia un que les perdia
en arribar totes les tardors.
Quan apareixien
eren cargolades
i un cop esteses,
amb un llarg pecíol
tenien forma de cor.
El nom deriva de l’àrab,
procedent d’un mot llatí
que significa precoç
perquè durant febrer
obre les flors rosades
per a oferir-nos després
un fruit com un globus
groc i taronja el color
i esberlat per un solc.
Els primers que ens menjàvem però,
eren encara verds perquè a Pasqua,
com era i és costum, anàvem al camp
i era tradicional tastar-los primerencs.
A juny eren completament madurs,
malgrat que la glòria havia passat
els assaboríem amb benaurança
puix si els albercocs es reguen
amb aigua caiguda de les altures,
és clar que el gust serà celestial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario