Migdiada. Agost. Estiu.
(A l'hemisferi boreal) .
Mitjans del segle passat.
Sota un sol inclement ,
sobre la terra blanquinosa,
entre els ceps retorçuts i
els immadurs grans de raïm,
remenant el verd dels pàmpols
quan els freguen al passar,
sense fer cas dels grans :
-no esteu bé del cap !
amb la calor que fa ! ,
dos cosins, xiquet i xiqueta,
amb la pell com un fumall,
caminen sense paraules
pel solc de l'esperança
a la recerca d'un tresor
que no sabrien explicar.
Avui només caminen
pel solc de la memòria.
Jo, que en sóc testimoni,
he volgut rememorar-ho
abans que el record
s'esmicole a poc a poc
i el fosc mantell de l'oblit
sia l'únic amo i senyor.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
Quin goig, Rosa, llegir-te sovint i tenir-te tan a prop per a la conversa i el bon vi i la bona cervesa... la felicitat de trobar-me als teus versos és immensa...
ResponderEliminar