Paraula fugissera II

 Si ells se n'adonaren de la persecució, es giraren de sobte i li demanaren la raó del seu seguiment; com explicar-ho?, com fer-ho entendre? sense que pensaren que s'havia tornat boja. I considerades les circumstàncies era natural que sospitaren que el seu cervell no funcionava com calia. Tanmateix la parella seguia una marxa regular i no l'havien descoberta o no els estranyava la seua presència.
 Anant anant pensava en un home del seu poble que tenia (per a ella) una forma especial de dir hola i adéu que sempre li havia cridat l'atenció i al capdavall trobà la comparança justa : aquella persona es llençava a saludar amb la mateixa decisió que un nedador es llança a la piscina en un campionat. Encara que fos una descripció a través d'una frase o d'un símil com aquest volia poder descriure la dona i que en fer-ho els altres se la imaginaren tal com havia estat.
 En principi s'havia entestat i una paraula i  ara si se'n necessitaren més no posaria cap objecció. Només volia  donar-se i a laltra gent l'explicació d'aquella forma d'estar al món.
  Pensant en tot açò va minvar el pas i abans que poguera fer res la parella havia ceuat el carrer i girava una cantonada. En aquell mateix moment el semàfor es va posar roig i va haver d'aturar-se. Quan va passar a l'altra vorera ja els havia perdut. S'aturà una mica fixant l'esguard al seu voltant. Al seu costat hi havia un quiosc. Aquest li va fer venir a la ment que de menuda el màxim que li semblava de riquesa i luxe era tenir una paradeta ben farcida , per dalt de tot de "tebeos", després de contes , revistes, xocolata, xiclets i joguines, però era tot el que es podia llegir allí dintre el que feia semblar-li una mena de paradís. Va ser la seua il·lusió durant un ramat d'anys. Quan es va fer gran es va adonar que no hi ha cap adult que no en tinga almenys una...
 Com quasi sempre li succeïa el pensament anava més depressa que les cames i com havia estat molta estona davant del quiosc va pensar que podria comprar alguna cosa i així no causaria estranyesa que haguera estat tant de temps aturada.
 Quan es va dirigir a la persona que hi era dintre la sorpresa va ser ella, no per la dona que esperava amb un somriure complaent que demanara sinó per l'interior que la rodejava. No hi havia allí res d'allò que semblara normal en un lloc així sinó que tot hi era ple de caixes i capsetes, cadascuna pareixia un fitxer perquè en totes es trobava una lletra de l'alfabet.

To be continued...