SCHERAZADE

   El públic primitiu (constituït per individus bruts, despentinats i esgotats d'enfrontar-se tots els dies a l'atzar i la necessitat) escoltava bocabadat  les paraules del contador/a  de la tribu al voltant del foc. Solament el mantenia despert el suspens... Què passaria a continuació?. El narrador continuava el relat amb veu monòtona però només l'auditori endevinava el que anava a succeir es quedava adormit o pensava en la forma de castigar aquell que li havia fet perdre temps de descans.

   Podem calcular el risc que corrien si pensem en la legendària Scherazade. La intel·ligent heroïna que si fou capaç d'escapar al seu destí va ser perquè va saber manejar l'arma del suspens : l'únic recurs literari que produeix efecte entre salvatges, tirans i gent de tota mena.

  Scherazade tot i que era una gran novel·lista, exquisida en les descripcions, prudent en els judicis, enginyosa en narrar incidències, eloqüent en la caracterització dels personatges, no va recórrer a cap d'aquestos dots per a intentar salvar la vida front el seu intolerable marit. Si va sobreviure va ser gràcies a que se les va a arranjar perquè el rei es preguntara sempre...què passaria després?.

 Cada vegada que veia trencar l'alba s'aturava en meitat d'una frase deixant-lo esbalaït.  "En aquest moment, Scherezade va veure les primeres llums de l'alba i , discreta, guardà silenci...".
 
Aquesta paraules que semblen banals constitueixen la columna vertebral de les històries que durant mil nits i una va contar al seu marit una princesa d'Orient.