Anècdota musical

Una maledicció grega sentencia : Tan de bo els déus et facen viure temps interessants!. Un dels efectes
d'aquestos anys que ens han tocat, que poden ser qualificatats de moltes coses menys de rutinaris, és l'ansietat (la de tenerte en mis brazos musitando palabras de amor... no l'altra) i com tothom sap aquesta no és bona inductora de la son.

 En l'actualitat quan no podem dormir llegim, escoltem la ràdio o ingerim un somnífer, tanmateix a mitjans del segle XVIII no tenien aquestos remeis a l'abast. És allò que li succeïa al comte Hermann Kaiserling,  que malgrat el nom germànic era ambaixador rus a Berlín, però com era un home cult, amant de l'art i , no ho oblidem, molt ric, tenia a la seua disposició un clavicordista que entretenia les nits de blanc setí del diplomàtic. Si el músic, de nom Johann Gottlieb, passava son no ha trascendit a la posteritat.

 Un bon dia el comte, cansat del mateix repertori, li va encomanar que buscara un compositor que li creara una obra nova de trinca. Johann pensà de seguida en un músic que havia estat el seu  mestre i que aleshores ocupava la plaça de kantor a Leipzig i a ell es va dirigir.  L'organista es va posar de seguida a la feina i d'allí un temps "'Ària amb variacions diverses" veia la llum. Per la seua part el comte quedà tan entusiasmat que el va recompensar amb un centenar de lluïsos d'or, gairebé el seu salari de tot un any.

Com ja haureu endevinat el cognom del clavicordista era Goldberg i el nom del compositor Johann Sebastian Bach. Així el nom de l'intermediari va quedar unit per sempre a una obra considerada cimera de la història de la música.