Il carretto passava e quell'uomo gridava :
Aigua llimó qui refresca...!.
Al voltant de les cinc
sentíem la seua veu i el seu pas
-portava una cama de fusta-
ressonava en l'empedrat.
Les mares eixien al carrer
per a comprar la berena :
gelat i rosquilletes.
A l'eixideta, que portava al corral
-pou, parra i llimera-
ens menjàvem el refrigeri.
Les mares escoltaven la ràdio
i els menuts intentàvem
convéncer-les per anar
al cine a l'aire lliure-la pista-
aquella nit.
Qui m'havia de dir
que un xiquet del Laci
-Lucio è andato ma
le canzoni rimangono-
i jo portaríem sempre dins
la mateixa remembrança.
Ell, en els temperats jardins de març
de la ribera del Velino
i jo, en les càlides vesprades d'agost
de la ribera del Xúquer.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
Quin deler caure en la teua membrança que també és la meua i la de tants altres carletins que ja anem amb el llom cansat...
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarQue bonic Rosa, m'ha agradat molt el paral·lelisme amb Itàlia. És una escriptura molt fresqueta (com l'aigua llimó).
ResponderEliminar