El mag dels efectes

 D'acord amb el llibre "La llavor immortal" de Jordi Balló i Xavier Perez, dedicat als arguments universals en el cinema, hi ha tres viatges fundacionals : la recerca del tresor (Jàson i els argonautes), el retorn a la llar (L'Odissea") i la terra promesa (L'Eneida).

 El viatge de Jàson i els seus companys, anomenats argonautes perquè navegaven a bord de la nau Argo, és una magnífica narració d'aventures d'aquestos herois de la mitologia grega a la búsqueda del Velló d'Or que es trobava a la Còlquida en la Mar Negra (en l'actualitat Geòrgia ). A propòsit dels argonautes Fernando Savater comentava en un dels seus llibres que si Internet fóra un invent àrab cavalcaríem però com és occidental i som hereus dels grecs naveguem, no cal dir, per la xarxa.

  En 1963 el director Don Chaffey va rodar una pel·lícula sobre la recerca del velló  , tanmateix la idea original, la sinopsi i els efectes especials es deuen a Ray Harryhausen, un mite d'aquestos en temps de les maquetes i la imaginació. En el film hi es troba la que molts consideren una seqüència cimera de la història del cine : l'enfrontament dels protagonistes amb set esquelets. Sempre és un plaer tornar a veure-la i deixar-se dur pel vent de les peripècies com les veles de l'Argo.

 10 anys abans Harryhausen va ser l'encarregat dels efectes especials  de "El monstruo de tiempos remotos" que jo , cinera com era i sóc, no em vaig perdre en el cine del meu poble. Encara recorde quan el dinosaure s'engolia un agent de policia de Nova York i el calfred d'agradable terror que no em va abandonar durant tota la projecció.

 Ray Harryhausen va morir el 7 de maig de 2013 als 92 anys. Cal recordar als qui ens han fet somniar.