Black is...blanc

Deia Fuster que l'única forma seriosa de llegir és rellegir i jo, afegiria, depén a qui. Tots tenims les nostres fílies i fòbies en molts aspectes de la vida i ,com no podia ser d'altra forma , també en relació amb els escriptors.
  Pel que fa a les primeres hi ha un lletraferit al que sempre torne i no em decepeciona mai. En unes converses que va mantindre amb el periodista Osvaldo Ferrari  a través de les ondes i que després es convertiria en llibre, Borges el memoriós compta una sucosa anècdota que no puc estar-me'n de compartir-la amb vosaltres.
  Parlen sobre la blancor de la balena a la que persegueix el capità Achab i com Melville l'infon un sentit terrible alhora que immens. Aleshores Borges fa una digressió molt interessant sobre l'etimologia de la paraula "black", negre i en castellà "blanco" que com les seues germanes catalanes "blanc" , franceses "blanche" , portugueses "branco" i italianes "bianco" , tenen la mateixa arrel.
  Considera que un mot saxó  ha donat origen a dues paraules : bleak que significa  descolorit i black que significa  negre.Tanmateix tant black com el català blanc tenen la mateixa arrel, perquè en un principi black no significava negre sinó sense color. En anglés aquest no tenir color s'ha dirigit al costat de la foscor, de la tenebra mentre en les llengües romàniques ho ha fet del costat de la llum, de la claredat.
És ben curiós que aquest mot s'haja ramificat i haja pres dos significats oposats , ja que habitualment solem veure el negre com el contrari al blanc. Però la paraula  de la qual naixen ambdues significa : sense color . Després han fet el camí  en diferents direccions.

Com sabeu es denomina llengües romàniques a les que procedeixen del llatí i en aquesta llengua la paraula que significa blanc és albus. D'ací que es denomine alba a la primera claredat del dia.