Segons el diccionari "odi" és un sentiment profun de malvolença, , aversió a qualcú o repugnància profunda per alguna cosa. I un odi sense fissures, paradigmàtic, total i absolut és el que sentien entre si dos pobles de l'antiguitat : el romà i el cartaginès.
La veritat és que dos potències properes, una a Europa i l'altra a l'Àfrica , les dues abocades al Mediterrani , era inevitable que s'enfrontaren més prompte o més tard . Després gràcies als manuals d'història ens hem assabentat de les famoses Guerres púniques i a quin costat es va inclinar la balança de la victòria.
Una de les anècdotes d'aquella contesa és una frase , atribuïda a Cató el Vell o el Censor, que d'acord amb la tradició pronunciava , durant els darrers anys de la tercera guerra, després de tots els seus discursos al Senat romà : "Delenda est Carthago" que vol dir "Cal destruir Cartago". No importava el tema que havia tractat el final de la intervenció sempre era igual.
No sabem si va ser la insistència del cònsol o que un imperi és com un mascle alfa que no vol cap competència i la seua indefugible missió és convertir-se en l'únic líder, Romà inicià una guerra d'extermini que va acabar amb la presa de Cartago, després d'una resistència desesperada, per l'exèrcit que comandava Escipió Emilià. La ciutat fou arrasada i no va resorgir fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana en temps de Juli Cèsar.
Cada vegada que escolte les explicacions per part dels membres del govern, res a veure amb els oradors romans, de les mesures adoptades pel "bé de la nació" em ve a la ment la frase llatina però en aquestes ocasions no és Cartago la que cal destruir sinó la societat del benestar. Ja sabeu : "Delenda est societatis prosperitatem".
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario