Sempre associe l'arribada de l'estiu
a quan el vent- de llevant , si us plau-,
agafa de la mà les branques dels pins
i se les emporta, plàcidament,
amunt i avall .
També l'associe al col·legi
on hi era interna
en aquells junys remots.
Mentre dinàvem,
les finestres ajustades
ens deixaven entreveure
els braços dels arbres
del jardí tancat
que gronxava l'aire
i em retornaven
al costat dels pins
de la font oberta.
Fa uns quants anys,
com el títol famós,
el vent s'endugué
tots els pins de la font,
però no m'importa :
nous arbres,
noves vides
no em deixen
sentir-me sola.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario