Al meu poble
sempre hi ha hagut :
un riu,
un pont,
un jardinet
i una avinguda.
Ara n'hi ha una altra,
on bat el sol a migdia,
però sols és un carrer ample.
L'autèntica porta el nom
d'un famós escriptor
però ningú el nomena
perquè tothom en té prou
amb una paraula sola.
Quan jo era menuda
hi havia un quiosc on,
a l'estiu a poqueta nit
els xiquets,
i en fer-se fosc del tot
els grans,
es menjaven un gelat.
Mig xato per a uns
un complet per als altres.
Avui hi ha moltes cafeteries
el quiosc fa molt de temps
que ha desaparegut.
No obstant, d'aquella època,
l'Avinguda conserva
el Parc Escolar,
(mai els perdonarem
l'enderroc del Pavelló)
i dues fileres de plàtans.
Els mateixos plàtans que,
amb la grogor de les fulles,
ens anunciàvem la tardor.
Quan els queien els pàmpols
i el vent els amuntegava
trepitjàvem l'estora daurada
anant anant a l'escola.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario