Segons un escriptor gironí :
"Els xiprers creuen en Déu".
D'acord amb un altre val·lisoletà,
-açò és més fàcil de constatar-
"L'ombra dels xiprer és allargada".
Un poeta de Santander
cantà la serena malenconia
del dreçat xiprer de Silos.
Un amic ens va deixar un llibre
"Xiprers cap al ponent".
Ara reposa , en pau, entre ells.
La majoria de persones
els associen als sepulcres.
Des d'ací reivindique
la tradició mediterrània :
són signe de benvinguda,
són símbol d'acolliment.
La seu verdor és perenne
(d'aquí el nom en llatí)
i a més a més
ens protegeixen
de les dissorts
dels mals vents.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario