Abans n'hi havia moltes al terme,
encara en queden però no tantes.
Abans quasi no n'hi havia al poble
a hores d'ara en són tantes i tantes...
Passejant pel carrer cabdal
- que no vol dir el més gran-
he vist un casalot cantoner,
tancat , barrat i abandonat,
la fusta, de mobila,
farcida de clavills,
els vidres de les finestres
com armes punxants,
la pintura escrostonada,
amb les inicials majúscules
de qui la va fer construir
-sic transit gloria mundi-
presidint la façana.
Per una escletxa del
balcó del segon pis
l'intent de viure
d'una figuereta
se'm fa palés
i em fa recordar
una de ben frondosa
que s'hi trobava
al costat de l'aljub
de la casa de camp
que comprà el meu avi.
Ell, en una cistella,
folrada de pàmpols,
ens portava somrient,
ben arregladet
el fruit d'aquell arbre
del qual encara no he comprés,
-sembla que som legió-
la malediccció evangèlica.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario