Reflexions una mica anàrquiques

 Hi ha certes coses que algunes persones no són capaces de perdonar-nos fins que han deixat d'estimar-nos.

Les experiències alienes no serveixen per a res, la majoria de vegades per no dir totes, les pròpies tampoc.

Quan algunes persones diuen tenir molta capacitat d'amor hem d'entendre que tenen una capacitat infinita per deixar-se voler.

Quina tristor si els anys ens porten només la vellesa. Tant de bo ens portaren la bellesa de la coneixença.

Si em fos concedit un desig demanaria que els volers s'acabaren alhora per les dues bandes i així els sofriments inútils que s'estalviarien serien incomptables. Tanmateix també a la literatura li mancarien incomptables pàgines.

 Les coses que ens fan por canvien, la por però, és sempre la mateixa.

Desenganyem-nos nés és l'amor el que fa moure el món sinó , com no!, la vanitat. N'hi ha de totes les maneres, des de les més senzilles fins a les més recargolades, fins i tot la més paradoxal de totes, com ara la vanitat de no tenir-ne cap. Malgrat tot ho és.