CONTA'M COM PASSÀ

  Els primers discos es van editar en el nostre país amb només pocs mesos de retard, però açò no va provocar gran rebombori entre el gran públic ja que ni les revistes ni la incipient i timorata programació de TVE (l'ens per antonomàsia en aquells anys) ni tampoc les emissores de ràdio els dedicaren tota l'atenció que mereixien. La nota curiosa és que alguna gent es va conéixer a través dels soldats americans de la base de Torrejón.

   La colònia de l'oncle Sam era tota una provocació per al espanyols, amb els cotxes immensos, la roba de color cridaner, els seus cartons de tabac, les begudes exòtiques i els tocadiscos. I Elvis formava part d'eixa provocació.

 En una novel·la de Castillo Puche, "Paralelo 40" que tracta dels americans a Madrid, descriu el barri recent construït de la Concepción on teneien els propis bars de companyia. Eren una barreja alhora divertida i curiosa d'un bar típic carpetovetònic i de  l'americà de les pel·lícules. En ells sonaven discos de Paul Anka, Elvis Presley, Connie Francis, Neal Sedaka i Jerry Lee Lewis. I si et feies amic seu t'invitaven a la base per a veure "King Creole". Tanmateix el gran públic va conéixer el rock and roll, ( més o menys  ensucrat i transformat) mitjançant  Los Teen Tops ( mexicans) o Los Llopis (cubans).

 Després a Espanya apareixirien el Dúo Dinámico, Tony Vilaplana, Bruno Lomas i molts altres, però els primers que van cantar rock en castellà, això sí en la presó, foren  Los Teen Tops mentre Los Llopis acomiadaven un cocdril i es preguntaven quin dimoni hi hauria darrere d'una porta verda.