Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

martes, 14 de mayo de 2013

Primum vivere deinde filosofare

El Filòsof Ortega y Gasset va deixar escrits els següents paràgrafs : "Existeix el prejudici inacceptable de considerar només bells els paisatges on la verdor triomfa". I a més a més afegeix : "Crec que en aquesta opinió influeix una confusa resta d'utilitarisme, alié i enemic de la contemplació estètica. El paisatge verd promet una vida còmoda i abundant. El petit burgés que s'amaga sempre en qualsevol racó de la nostra ànima, afavoreix interessadament el nostre entusisame desinteressat cap els esplendors de la vegetació. No li importa el valor estètic del verdor maragda però, hipòcrita l'alaba mentre pensa en la collita que anuncia i aplaudeix l'espectacle amb secretes intencions alimentàries".

 De les anteriors afirmacions, encara que no sabérem quin n'és l'autor, podríem deduir les següents conclusions : que era una persona de ciutat, no havia passat mai fam i no vivia dels recursos agrícoles.

 Joan Fuster, per la seua part, sentenciava : "Cal desconfiar de les persones massa inclinades a la sublimitat". Jo, que vinc de família llauradora, el text d'Ortega em fa esborronar pel que fa a les "secretes intencions alimentàries" que ni són secretes ni tenen perquè amagar-se. Com diu el meu divulgador científic de capçalera : "El principal objectiu del ser viu és menjar i no ser menjat".

 De totes formes, tenint en compte com avança la sequera al capdavall ens envoltarà un paisatge ben estètic i, no cal dir, ben estèril.   

1 comentario:

  1. no et cansis d'escriure, que jo no em canso de llegir-te, en tans enemics de la paraula que hi han per ahí.....aquest blog es un plaer

    ResponderEliminar