L'estació que més m'agrada és la tardor
i el groc el color que més em plau
com el fruit d'aquell arbre,avui desaparegut,
de soca concisa
i fulles fosques allargades
que hi era a l'hort de la casa
d'una tia meva
al que pujàvem
la seva filla i jo
per fer-nos escoltellets.
Dalt d'aquest ens contàvem
allò que no haguérem pronunciat
en cap altre lloc.
I quan baixàvem perquè sentíem cridar-nos
-a la taula i al llit al primer crit-
fruits, fulles i secrets
penjaven de les branques.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
Rosa, et vaig llegint i em quede estomacat a la cadira pel sentit intens de la teua senzilleza amb càrrega de profunditat...
ResponderEliminar