"El día en que lo iban a matar, Santiago Nasar se levantó a las 5.30 de la mañana..."
Si s'ha de completar el buit argumental que deixa aquest començament abrupte (in medias res) -ja que no es completa en tots els casos- els protagonistes, llocs i les accions o successos són descrits a través de retrospeccions.
Exemples d'aquesta tècnica els podem trobar a l'Eneida de Virgili, o la Ilíada i l'Odissea d'Homer. L'Eneida comença quan Juno intenta impedir que Enees arribe a Itàlia per mitjà de l'ajuda d'Èol (el déu dels vents). Llavors Enees i els seus companys arriben a Líbia, en la qual regna Dido. Enees i Dido s'enamoraran i en una trobada Dido li pregunta sobre el que li ha passat anteriorment, com ha arribat fins allà. Així és com Enees es remunta al passat i explica la presa de Troia i la seua partida des d'allà.
En el cas de la Ilíada, la història comença amb la disputa entre Agamèmnon i Aquil·les.
Canta, oh, deessa
la funesta còlera d'Aquil·les
que causà infinits mals als aqueus
i va precipitar a l'Hades
innombrables ànimes d'herois...
I, finalment, l'Odissea comença explicant el que passa a Ítaca mentre Ulisses no hi és.

Quanta literatura en el titòl..Jaume Cabré, Conrat Maccarty, William Fulkner(con lo que lo admiramos), sense oblidar-nos de la magnífica serie "retorno a Brideshead"...el mestre Gabo "crónica de una muerte anumciada" Gràcies Rosa!
ResponderEliminarQuanta literatura en el titòl..Jaume Cabré, Conrat Maccarty, William Fulkner(con lo que lo admiramos), sense oblidar-nos de la magnífica serie "retorno a Brideshead"...el mestre Gabo "crónica de una muerte anumciada" Gràcies Rosa!
ResponderEliminar