Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

jueves, 13 de octubre de 2016

CAL NO OBLIDAR



Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria. Filla d'Urà (el cel) i de Gaia o Gea (la Terra), pertanyia al grup de les Titànides. De la seua unió amb Zeus, a Pièria, durant nou nits, van néixer les nou Muses, que van ser la font d'inspiració dels artistes. Cada musa tenia la seva funció dins dels gèneres literaris:

Urània (Astronomia)
Polímnia (Cant)
Clio (Història)
Melpòmene(Tragèdia)
Cal·líope (Èpica)
Talia (Comèdia)
Euterpe (Música)
Terpsícore (Dansa)
Èrato (Poesia lírica)

  El poder que se'ls atribueix amb més freqüència és el de portar a la ment del poeta mortal els successos que ha de relatar, així com atorgar-li el do del cant i donar-li elegància al que recita. No hi ha raó per dubtar que els poetes més antics eren sincers en la seua invocació a les Muses i que realment es creien inspirats per elles, però en èpoques posteriors, igual que en l'actualitat, tal invocació és una mera imitació. 
 En ser deesses del cant, estan naturalment relacionades amb Apol·lo, el déu de la lira, qui també instruïa als bards i era esmentat al costat d'elles fins i tot per Homer. En èpoques posteriors Apol·lo és situat en molt estreta relació amb elles, doncs se li descriu com a cap del cor de les Muses. El déu seria el cap però fem memòria de qui era la mare.

                                           Resultat d'imatges de Apolo y las musas           

No hay comentarios:

Publicar un comentario